Cerca de crítiques

Enquesta

Trio Kandinsky al Festival Isaac Albéniz

La màgia de Ravel i Schönberg

30/7/2007 |

 

Intèrprets: Trio Kandinsky, format per Amparo Lacruz (violoncel), Emili Brugalla (piano) i Corrado Bolsi (violí).
Lloc i dia: Monestir de Sant Pere de Camprodon, dissabte 28 de juliol. XXII Festival Isaac Albéniz.

Interessantíssima vetllada musical la que va oferir el Trio Kandinsky a Camprodon. En la primera part van interpretar el Trio en la menor per a violí, violoncel i piano que Maurice Ravel va escriure a Sant Jean de Luz (país basc francès) el 1914 i que, dedicada a Andrée Gédalge, s'estrenà a la Salle Gaveau de París el 28 de gener del 1915. Escrit en quatre moviments i partint de les concepcions clàssiques, incorpora molts elements que donen al seu llenguatge una gran modernitat i solidesa. Així, a la Passacaille (tercer moviment del trio) Ravel hi conserva algunes de la característiques de la composició tradicional: compàs ternari, mode menor, ostinato de vuit compassos presentat pel piano en el seu registre greu a la imatge de la Passacaille per a orgue de Bach i un cert nombre de variacions (deu). Però el compositor s'allunya magistralment d'aquesta tradició incorporant un segon tema i inserint el conjunt en una estructura en tres parts (ABA'), el que dóna a aquest moviment una gran envergadura i modernitat. La interpretació que en va fer el Trio Kandinsky va ser vigorosa i plena de detalls i canvis de color, tot i que la pulcritud de l'execució no va permetre que el discurs global de la construcció juxtaposada de Ravel fluís en tota la seva intensitat.

En la segona part es va interpretar Verklärte Nacht Op. 4, d'Arnold Schönberg, en un arranjament per a trio del pianista i compositor polonès Edward Steuermann (1892-1964). Escrita el 1899 per a sextet de corda, i adaptada per a orquestra de cambra pel mateix compositor el 1917, amb una revisió del 1943, Nit transfigurada participa ja d'aquest inevitable halo de modernitat, misteri i escàndol que seran factor comú de totes les produccions de Schönberg. Verklärte Nacht és «música de programa» en el sentit que respon a una inspiració extramusical de caire literari; concretament es basa en el poema Zwei Menschen (dos éssers), del poeta modernista alemany Richard Dehmel. En aquesta obra, que està formada per cinc moviments enllaçats entre ells, Schönberg parteix d'una estètica inequívocament wagneriana, derivada directament del Tristany. La carència de forma concreta i el llenguatge ple de cromatismes i sense desenvolupaments netament «identificables», fan que Nit transfigurada sigui una obra de difícil execució, en què els intèrprets han de saber trobar, en el seu riquíssim contrapunt, els espais per fer sorgir les melodies i els colors que s'hi amaguen. Espais que van mostrar plenament el membres del trio que, a més van saber transmetre amb mestratge l'esperit d'aquesta primerenca obra de l'autor vienès.

JOSEP JOFRÉ
El Punt