Cerca de crítiques

Enquesta

Mateu i Carbó Festival de Música del Convent de Blanes

El Convent obre portes

26/7/2007 |

 

Programa: Àries i duos de Bellini, Donizetti, Mascagni, Verdi, Giménez, M. Torroba i Guridi.
Intèrprets: Rosa Mateu (soprano), Salvador Carbó (tenor) i Marco Evangelisti (piano).
Lloc i dia: el Convent de Blanes, 21 de juliol de 2007.

En la seva quarta edició el Festival de Música Clàssica del Convent de Blanes sembla ja una iniciativa consolidada. Ple de gom a gom, un dels més bells indrets de la nostra costa acollia un públic amb ànims de compatibilitzar música, paisatge, sala acollidora, bella exposició d'escultures de Rosa Serra, servei d'àpats exquisit i, a més, l'espectacle, en acabar el concert, del concurs de focs d'artifici de Blanes, en què la nit es converteix en fantasia i més d'un centenar d'embarcacions, amb les seves llums, l'emmarquen en un semicercle. A més, la directora artística del festival, Miriam Biosca, ha sabut triar intèrprets que asseguren bones nits musicals. Així, a l'hora de publicar aquest comentari haurà ja actuat, el dia 22, Marie Vermeulin. El dia 26 s'espera el duo de piano i violoncel que formen Miquel Baselga i Pau Codina. El dia 28, la soprano Tina Gorina, guardonada en els concursos Aragall i Viñas. El dia 4 una versió de concert molt viva ja que acaben de representar-la en gira, del repartiment jove de La cenerentola, de Rossini, produïda pels Amics de l'Òpera de Sabadell. I tanca el dia 11 un concert de la Budapest Chamber Orchestra amb una de les violinistes més expressives formades aquí, Eva Leon.

El recital d'ahir ens va oferir una Rosa Mateu cara de veure, que afrontava una feliç postmaternitat conservant les seves qualitats més destacades: la comunicabilitat, la dicció clara i els moments en què la seva veu és insuperablement bella. És una de les poques cantants que, en qualsevol idioma, se li entén tot. La transmissió emotiva va funcionar, però en la primera part, i això és aplicable a molts cantants, no s'explica que, no havent-hi gaires possibilitats de recitals, els intèrprets no ho aprofitin a fons. És a dir, fent un repertori que al cap i a la fi poden escollir, que no els doni problemes vocals i a més que sàpiguen i dominin. El recurs de tenir la partitura al davant i consultar-la sovint (més en el cas del tenor) és una barrera real i psicològica entre cantant i oient. Vam respirar quan a la segona part Salvador Carbó va emprendre, amb aquest cant que va de dins a fora, memoritzant-lo, una bella ària verdiana. És un altre estadi. En els duos, els cantants van créixer en veracitat interpretativa. Resumint, Il sospiro, de Donizetti, cantat per Rosa Mateu, i el duet de l'acte II d'Un ballo in maschera de Verdi van oferir moments especialment inspirats.

JORDI MALUQUER
El Punt