Cerca de crítiques

Enquesta

Arcadi Volodos al Palau de la Música

ARCADI VOLODOS, el virtuosisme d'un gran pianista

4/12/2003 |

 

INTÈRPRET Arcadi Volodos, piano
LOCAL Palau de la Música
DATA 26 de novembre

Dues línies van guiar el recital del singular pianista Arcadi Volodos. Una va ser la sensibilitat russa al voltant del 1900, i l'altra, la idea que el piano és la capsa de Pandora de totes les coses musicals. Per explicar la primera es va servir de la Sonata núm. 8, de Scriabin, i de vuit peces de Rakhmàninov, tocades sense interrupció, que van donar el clima a la primera part.
Després, una sonata poc transcendent de Schubert, dues mag- nífiques pàgines dels Anys de pelegrinatge i la Consolació núm. 6, de Liszt, i la seva versió per a piano de la Dansa macabra, de Saint- Saëns. Va ser una mostra de virtuosisme, però virtuosisme al servei d'un piano amb composicions de grans autors que en el seu moment també van ser extraordinaris concertistes.
Arcadi Volodos, com és habitual, va saber accelerar el pedal de l'exhibicionisme en la recta final de cada una de les dues parts per fer-se l'amo de la situació sobre l'escenari i finalitzar un nou recital a Barcelona enmig de l'entrega d'un públic que és cada cop més incondicional de l'artista.
Luis Polanco
El Periódico