Cerca de crítiques

Enquesta

Evgueni Koroliov a l'Auditori

Viatge inoblidable

23/7/2007 |

 

Evgueni Koroliov, AUDITORI, 14 DE JULIOL

Evgueni Koroliov és un dels més grans pianistes de qui l'aficionat mitjà mai en deu haver sentit a parlar. Sense el soroll mediàtic que acompanya molts músics d'inferior qualitat, amb una discografia excel·lent en segells minoritaris, el pianista rus s'ha fet una envejable reputació per les seves interpretacions bachianes. Si les dades no fallen, aquest era el seu debut a Barcelona, amb un monument com les Variacions Goldberg en cartell, en la que era una de les cites més llamineres del nounat Festival de Piano de Barcelona, un certamen que haurà de canviar els seus miserables programes de mà (nul·la informació sobre l'intèrpret i sobre la música interpretada) si vol merèixer l'epítet d'internacional.

Hi ha dos moments en l'obra de Bach que donen la meravellosa sensació d'assoliment, de plenitud després d'un transformador pelegrinatge musical. Un és l'ària Mache dich de la Passió segons sant Mateu, l'altre l'última variació de les Goldberg, la inesperada i refrescant aparició de dues melodies populars abans de la reaparició de l'ària generativa, punt final d'un viatge que només pot tornar a començar. Pocs cops l'oient haurà estat guiat a regions tan sublims com aquelles a què ens va dur Koroliov en una lectura magistral que va abraçar amb intensitat tots els paisatges anímics pels quals transita la música de Bach -la variació 25 va ser d'una densitat emocional corprenedora-, sense oblidar mai l'arquitectura polifònica de l'obra. Generosíssim en les repeticions, Koroliov va variar amb una naturalitat al·lucinant cada represa, il·luminant una veu amagada, modificant amb subtilesa l'ornamentació, girant amb habilitat l'accentuació. Un regal era innecessari, però no per això les Variacions Ah vous dirai-je, maman de Mozart van ser menys dignes d'agraïment després d'aquest viatge inoblidable.

Xavier Cester
Avui