Cerca de crítiques

Enquesta

Ute Lemper a l'Auditori

UTE LEMPER, genial espectacle de cabaret amb l'OBC

1/12/2003 |

 

DIRECTOR: Lawrence Foster
LLOC: Auditori
DATA: 28 de novembre del 2003

Descarada i elegant, Lemper es va guanyar el públic abans de començar a cantar.

Amb l'Auditori gairebé ple, la cantant alemanya Ute Lemper va oferir aquesta setmana cançons de musical i cabaret amb l'OBC. Amb Lawrence Foster a la batuta, l'orquestra va escalfar l'ambient amb el famós Vals de l'emperador, op. 437 de Johann Strauss.
Després va aparèixer Lemper. Amb seguretat escènica, una mica descarada i molt elegant, es va guanyar el públic abans fins i tot de cantar les primeres notes. Amb la màgia de la seva veu va transportar tota la sala al Berlín del 1937 amb peces de Bertolt Brecht i Kurt Weill, com Alabama song i Surabaya Johnny. L'orquestra, després del vals inicial, va optar per Le boef sur le toit, op. 58, una obra molt rítmica i amb aires brasilers de Darius Milhaud que va donar un petit respir a Lemper.
La veu càlida de Lemper --encara que dura quan la peça ho requeria-- va tornar a interpretar Weill oferint moments brillants amb la seductora I am a stranger here myself i Txaikovsky, un rapidíssim duo amb el piano. Amb un look a l'estil Marlene Dietrich, es va apropiar totalment de l'escenari i va seduir l'orquestra, que va estar sempre al seu servei.
Candide de Leonard Bernstein va iniciar la segona part i va servir de preludi perquè la cantant interpretés Frederik Holländer i també la cèlebre Lili Marlen. Després de l'Adagio per a orquestra de cordes de Samuel Barber, Lemper va emular Edith Piaf en la recta final del concert i va cantar La vie en rose, L'accordeoniste i Padam, padam, un bis que va tenir gust de poc en un concert en què el carisma i l'expressivitat de la seva veu va enlluernar el públic que va omplir l'Auditori.
Irene Acebal
El Periódico