Cerca de crítiques

Enquesta

Festival Internacional de Piano de Barcelona

Física i metafísica

15/7/2007 |

 

Festival Internacional de Piano de Barcelona, IVO POGORELICH, 30 DE JUNY. NELSON FREIRE, 7 DE JULIOL. AUDITORI.

El Festival Internacional que inunda l'Auditori de pianistes ha començat amb dos pesos pesants de condició diferent: heterodox i al límit de la física, l'un; opulent i fruitat, l'altre.

Va obrir el foc el rediviu Ivo Pogorelich sortit d'un eclipsi que ha refermat una carrera atípica. Catapultat a la fama ara fa un quart de segle, sempre polèmic entre adhesions i rebuigs, la redreça, ja cinquantí, amb recitals contundents com aquest.

Amb resistència ultraterrenal va tocar dues hores sense pausa en una capbussada olímpica que arrosegava l'oient. En programa, les Sonates núm. 32 i 28 i Per a Elisa de Beethoven, un Intermezzo de Brahms i les Sonates núm. 4 de Scriabin i núm. 2 de Rakhmàninov sense moure's de la banqueta. Joc improvisatori d'intensitats i colors, polvorització del temps, dels conceptes i dels metaconceptes i, com a regal, quelcom igualment fora de mida: la fantasia Islamey, de Balakirev, és a dir, piano i pianista al seus límits. Aclaparador! La sensació és que ha ingressat en la regió de l'estranyament, la de Gould, la de Richter, la de Kleiber fill...

Una setmana després li feia contrapès el brasiler Nelson Freire, triomfador fa poc al Palau i proper protagonista del Concert núm. 1 de Brahms amb l'OBC, admirable per la humilitat davant de les obres, la lògica del discurs i la plenitud del so. Va tocar dos Corals de Bach/Busoni, una futurista Sonata "Waldstein" de Beethoven, l'imposant Preludi, coral i fuga de Franck i un màgic Racó dels nens de Debussy, pur argent viu coronat amb Evocación i Navarra d'Albéniz. Va deixar tothom engrescat i emocionat.

Xavier Casanoves Danés
Avui