Cerca de crítiques

Enquesta

Daniel Reuss a Palau 100

Les llàgrimes del pecador

19/6/2007 |

 

Daniel Reuss, PALAU 100, 14 DE JUNY

La sang d'un coratjós lluitador per la llibertat de la seva pàtria no és suficient. L'últim sospir d'una noia que s'ha sacrificat pel seu estimat tampoc té prou força. Només les llàgrimes de penediment d'un pecador obren les portes del paradís a aquesta criatura màgica, la Peri, que va inspirar una de les obres mestres de Schumann. Èxit monumental a la seva època, poc divulgat avui dia, gairebé desconegut a casa nostra, l'oratori profà Das Paradies und die Peri aborda un dels temes típics del romanticisme, la redempció aconseguida durament després d'un seguit de proves. Si bé la imatgeria del llibret està lluny de la descreguda sensibilitat actual, aquesta peça escrita i estrenada el 1843 és una de les partitures de més volada lírica del músic alemany, amb passatges que revelen el genial compositor de lieder, integrats en una estructura d'inusual fluïdesa.

Aquest era el tercer cop que l'OBC i l'Orfeó Català col·laboraven aquesta temporada, i en aquesta ocasió va ser l'orquestra la que es va traslladar a la seu del cor per tancar el cicle Palau 100. Daniel Reuss, un dels millors directors corals del moment, va anar al gra -una mica massa en la tercera part, amb temps vorejant la precipitació- en una versió de gran força expressiva, encara que es podia haver demanat una mica més de detallisme en els acabats. Si l'Orfeó va tornar a mostrar la seva millor cara, l'OBC va funcionar més en pilot automàtic, amb un seguit de petites imprecisions pròpies d'un assaig general. L'extens capítol de solistes no va tenir cap punt feble, però van sobresortir amb força el timbre sedós de la mezzo Marianne Beate Kielland, el fraseig distingit del tenor Maximilian Schmitt i la regularitat en una part força extensa de la soprano Susan Gritton, una Peri d'accents radiants quan arriba al seu destí: el paradís.

Xavier Cester
Avui