Cerca de crítiques

Enquesta

Brent Barrett al Foyer del Liceu

El millor Bernstein

12/6/2007 |

 

Brent Barrett. FOYER DEL GRAN TEATRE DEL LICEU, 8 DE JUNY

Després de Barbara Cook i Maria Friedman, Brent Barret ha contribuit a il·luminar el gris panorama del musical a casa nostra. El cantant nord-americà tornava a Barcelona amb un programa dedicat a una de les figures més enlluernadores del segle XX: compositor, director, pedagog, estrella mediàtica, personalitat carismàtica, Leonard Bernstein és un dels millors noms per copsar com les fronteres entre les, diguem-ne, esferes clàssica i popular de la música es van diluir en aquell gresol que va ser la hiperactiva Nova York dels anys 40 i 50. El drama és que l'autor de Candide volia ser reconegut com a compositor seriós, tot i la brutal incomprensió de l'establishment crític cap a les seves obres de concert, quan és a Broadway on ben sovint trobem la seva millor música, un prodigi de frescor banyada d'una sofisticació rítmica i harmònica inusual en el gènere.

Barrett va oferir una àmplia panoràmica del catàleg teatral de Bernstein, començant pels èxits d'On the Town i Wonderful Town, passant per la reivindicable Trouble in Tahiti (desencantada visió del somni americà), la punxada (comercial) d'una peça que potser té massa bona música per al seu bé com és Candide (impagable el tango de la Vella Dama) i, naturalment, la icònica West Side Story, fins a arribar a un altre il·lustre fracàs, 1600 Pennsylvania Avenue, i la desconcertant Mass, un dels opus més discutits del seu creador. Va ser sobretot en el vessant més confidencial i idealista de Bernstein (Lonely Town, Dream with Me, Somewhere, Make Our Garden Grow) on Brent Barrett va seduir del tot gràcies a una veu homogènia, de greus carnosos i impecable falset, i un cant ben modulat que sabia acaronar les inspirades melodies. El seu merescut èxit va ser compartit amb tota justícia amb el pianista Christopher Denny.

Xavier Cester
Avui