Cerca de crítiques

Enquesta

La Passió segons Sant Mateu de Bach al Palau

Fe d'apòstol i evangelista

20/4/2007 |

 

Diumenges al Palau, BACH: PASSIÓ SEGONS ST. MATEU. PALAU DE LA MÚSICA, 15 D'ABRIL.

Calia anar sense condescendència ni apriorisme a constatar la qualitat d'aquesta Passió segons Sant Mateu de Bach a la catalana i l'empirisme incrèdul de Tomàs per proclamar que amb aquest potencial es pot fidelitzar un públic en programacions de l'abast de les cantates de Bach, perpètua assignatura pendent a casa nostra.

Manuel Valdivieso va dirigir atent als detalls, a perfilar arcs i a establir tensions. Va conjugar estils de cant diversos i va obtenir de l'Orquestra Barroca Catalana -creada l'any 1993- una prestació sòlida i fiable amb punts forts en els concertinos, un dúctil baix continu i exquisideses com les del gambista Sergi Casademunt.

El Cor Lieder Càmera va tenir una gran actuació amb un encaix no sempre fàcil del Cor Infantil Sant Esteve. Admirables la soprano Rosa Mathéu, el tenor Josep Benet, especialista de fama internacional en música antiga, i els baixos Xavier Mendoza com a Jesús i Enric Martínez Castignani.

El formidable Lluís Vilamajó va aconseguir el miracle d'actuar -i impostar- sense defalliment un Evangelista espontani i ultraprecís. Literalment astorador, com sempre, Jordi Doménech amb la seva personalíssima veu de contralt que sembla il·limitada a la que aplica una línia plena de fantasia i una capacitat insòlita per apianar dissolent-la, ja quasi inaudible, en el flux de la música.

La versió de la Passió segons Sant Mateu va aconseguir el desideràtum: imposar la plaent sensació d'itinerància que anul·la la durada cronomètrica obrint a l'infinit vivències de minuts o compactant quatre hores en l'alenada d'una experiència unitària.

Xavier Casanoves Danés
Avui