Cerca de crítiques

Enquesta

Qui té por de l'infern?

19/4/2007 |

 

Palau 100, O. SIMF. DE RÀDIO BERLÍN. COR RIAS. COR INF. DE L'ORF. CATALÀ. DIR: M. JANOWSKI. P. DE LA MÚSICA, 16 D'ABRIL

El Psalm 42 musicat per Mendelssohn esmenta abismes punitius i la cantata ballet Perséphone de Stravinsky descriu un lloc en calma on les ombres perpetuen el gest imperfecte de la vida. Partint de l'Antic Testament o d'Homer, quina disparitat d'emocions!

El minioratori de Mendelssohn data del 1838 i anticipa la composició del magne Elies. A París, el 1934, Stravinsky combinava declamació, música i dansa a la manera de les tragèdies gregues amb síncopes sil·làbiques i rígides bases ultrarítmiques. El text de Gide narra la davallada de Proserpina a l'avern, on es compadeix de les ànimes que ja res commou i decideix viure alternativament als reialmes de la llum i la foscor, la interpretació mitològica de la successió de les estacions. S'hi adverteixen influències de Petruxka, La consagració i Les noces i concomitàncies puntuals amb la llisor neoclàssica d'Apol·lo i les muses.

El concert l'iniciava l'obertura Mar en calma i viatge feliç de Mendessohn elevat a cotes poemàtiques dvorakianes pel gran Marek Janowski, titular de la Simfònica de Ràdio Berlín impecable en la retòrica romàntica. La trentena de veus del Cor de la RIAS berlinesa van admirar, sobretot, les masculines, i la soprano Martina Janková va agradar per color, tècnica i estil. En Stravinsky convencien l'acuradíssim Cor Infantil de l'Orfeó Català, Anne Bennent com a rapsoda i l'estentori Eumolp del tenor Stuart Neill.

Xavier Casanoves Danés
Avui