Cerca de crítiques

Enquesta

Concert de Katia Novell i Lluís Parés a l'ESMUC

Violí contemporani

12/3/2007 |

 

Programa: Obres de Pahissa, Colomé, Eroles, Grèbol, Taverna-Bech i Amargós, per Katia Novell i Lluís Parés.
Lloc i dia: Esmuc, 8 de març.

Amb el nom d'Avuimúsica, l'Associació Catalana de Compositors desenvolupa la desena temporada de concerts dedicada preferentment als compositors catalans contemporanis. Amb molta cura en confien l'execució a molt bons intèrprets –la majoria, del país–. En el concert de dijous ens vam trobar amb una prestació excel·lent de la violinista Katia Novell. El piano va matisar un gavadal de suavitats en l'obra de Delfí Colomé Sub tegmine fagi, títol tret d'un vers de la Primera ègloga de Virgili, pel qual el compositor té una tirada per una raó discreta i inconfessable, com ell mateix explica. El violí ens va comunicar un sentiment de desolació corprenedor. Carles Eroles, en la seva obra Ad hoc, capta l'atenció de l'oient des de la primera nota en una rememoració, a la vegada, del minimalisme i d'algun atreviment de Beethoven en les sonates per aquests dos instruments. Amb una tema discursiu que contrastava amb un piano que deixava caure notes com gotes de pluja, els intèrprets van estar del tot concentrats i en van fer una execució òptima. El crític ha d'anar en compte amb Armand Grèbol, ja que la seva obra Vols fer el favor d'escoltar-ho! neix d'un comentari a un disc que revelava que l'autor només havia escoltat la meitat de les peces. Malgrat que en una sola audició, en comparació amb les que pots fer comentant un disc, la nova música sempre es difícil de copsar, vam trobar una proposta agradable a la manera d'un recital amb intensos interrogants i algun fragment fugat remarcable. La Trilogia de Francesc Taverna-Bech dialoga sovint amb altres temes seus. Un breu pizzicato del segon moviment du a una meditació lenta d'on brollen temes diversos. El tercer moviment, molt expressiu, ens aboca a un final eteri, trist com l'ocell mompovià, breument citat pel piano, exquisidament expressat pel violí. La darrera obra del concert va ser En l'aire, de Joan Albert Amargós, feta amb un altre registre. Amb els dos mateixos instruments es veia que era un altre gènere. El programa reproduïa un text d'Amargós en què diu: «L'obra respira un clar accent espanyol i una ambientació marcadament mediterrània» i reflectia l'immens ofici del compositor com a arranjador, coneixedor de les possibilitats dels instruments i conreador del jazz. La sessió potser va voler fer un homenatge a un músic molt oblidat que anava també per altres paràmetres com va ser Jaume Pahissa (1880-1969). Van interpretar-ne una llarga sonata per a violí i piano. Potser per això va semblar una lectura molt lineal, sense aprofundir sonoritats ni conceptes, com sí que van fer en la resta d'obres.






JORDI MALUQUER
El Punt