Cerca de crítiques

Enquesta

Marriner i l'Orquestra de Cadaqués interpreten Beethoven a Girona

Beethoven transparent

5/3/2007 |

 

Intèrprets: Orquestra de Cadaqués, dirigida per Sir Neville Marriner
Dia i lloc: Divendres, 2 de març, Auditori de Girona

El concert va començar amb la interpretació de la Simfonia núm. 1 de Ferran Sor. Amb un llenguatge planer i ple de paradigmes estilístics de l'època, aquesta recuperada simfonia va sonar, en mans de l'Orquestra de Cadaqués, transparent i rica en matisos. La gran paleta de colors que va desplegar l'orquestra va servir per donar vida a una música fresca i sense pretensions d'esdevenir cap referent històric, com també va succeir amb el Duet concertant per a flauta, clarinet i orquestra en si bemoll major, op. 41 de Franz Danzi. Aquí van ser Jaime Martín, amb la flauta, i Joan Enric Lluna, amb el clarinet, els que es van encarregar de portar la música a un nivell superior i dotar-la d'una extraordinària capacitat expressiva

A la segona part, només una obra configurava el programa, la Simfonia núm. 6 en fa major, Op. 68 Pastoral de Beethoven. Escrita el 1808, va ser el mateix compositor qui hi posar el nom, tal com es pot llegir en el títol que apareix en la primera edició de 1809: Simfonia Pastoral, o records de la vida campestre. També va ser ell qui va donar un sobretítol a cada un dels moviments. Es tracta, doncs, d'una música de programa, i és probable que Beethoven estigués influenciat per una simfonia de Justin Heinrich Knecht editada el 1784 amb el programa titulat Retrat musical de la natura.

En el pla musical, la Sisena és molt diferent de totes les altres que va escriure. És l'única que té cinc moviments. És la més serena, la menys tensa i la més melòdica de les nou simfonies. Els factors de tensió són curosament evitats: absència de tonalitat menor (tret del quart moviment, la tempesta), estabilitat harmònica (els canvis de tonalitat són molt lents), innumerables repeticions de les mateixes cèl·lules rítmiques i melòdiques, que engendren una sensació de quietud i de pau. Aquesta sensació va estar ben expressada pels músics de l'orquestra, que amb un molt bon domini de la tècnica instrumental van saber copsar l'esperit bucòlic de l'obra.

Mentre els solistes desplegaven de manera sublim un gran ventall de matisos, que els permetia donar varietat i direcció als materials musicals, la corda anava teixint l'entramat dels restants plans sonors. Sir Neville Marriner, al capdavant de l'orquestra, va aconseguir que aquesta desplegués tot el seu potencial en una versió transparent i molt tècnica de la simfonia més lírica del compositor alemany.

JOSEP JOFRÉ
El Punt