Cerca de crítiques

Enquesta

Mutter interpreta Bach

Entre dues aigües

3/3/2007 |

 

La presència com a final del programa d'Il trillo del diavolo en l'ensucrat arranjament de Zandonai ja deixava entreveure quina concepció de la música barroca té Anne-Sophie Mutter. A diferència de solistes com Viktoria Mullowa, que han repensat a fons el seu estil per abordar aquest repertori, l'excepcional violinista alemanya es va moure entre dues aigües sense que mai no arribés a definir una direcció concreta.

Bach li serveix de dieta tonificant després del Mozart intensiu del 2006, però més enllà de la bellesa embolcalladora del seu so, i d'un impecable domini tècnic que li permet una gamma dinàmica (quins pianissimi més eteris!), hi va haver, en els dos concerts per a violí del kantor de Sant Tomàs, poca connexió entre uns moviments extrems, on era detectable un cert influx historicista (tempos àgils, articulació marcada), i uns temps lents que limitaven a l'est amb el narcisisme i a l'oest amb l'expressivitat romàntica. El mateix es va detectar en l'única propina, el Largo de L'hivern de Les quatre estacions. En el Concert per a dos violins BWV 1043 va establir un diàleg mil·limètric amb un notable músic becat per la seva fundació, Mikhail Ovrutski.

L'actuació d'Anne-Sophie Mutter va comptar amb dos handicaps seriosos. El primer, l'acústica de l'Auditori, gens propícia per a les petites formacions i la música barroca (esclar que el major aforament de la sala possibilita un millor taquillatge). L'altre van ser els Solistes de Trondheim, col·laboradors habituals de la violinista, un conjunt de so mat i espès. Tampoc semblava que Mutter exercís gaires tasques directorials més enllà de marcar els temps. Amb una violinista d'aquest calibre, el concert havia de ser bo, i ho va ser; ara: també va ser intranscendent.

Xavier Cester
Avui