Cerca de crítiques

Enquesta

Mutter interpreta Bach

Quan Mutter va trobar Bach

3/3/2007 |

 

La violinista i la Trondheimsolistine van brindar una gran nit de música barroca a BCN

En un programa de televisió li van preguntar una vegada a Anne-Sophie Mutter quin consell donaria als que, atrets pel seu espectacular físic, es fixaven més en ella que en el que interpretava: "Només tinc una resposta. Que tanquin els ulls i escoltin la música". Un jove assegut al meu costat --músic professional per més senyes-- sí que va abaixar la persiana de les parpelles, però en aquest cas per disfrutar íntimament de la lliçó musical.

Mutter va aparèixer dijous a la nit a l'Auditori en tota la seva esplendor i amb l'arma de seducció massiva del seu Stradivarius. Elegant, amb un vestit llarg de tons ocres que deixava les espatlles a l'aire, però a la vegada concentrada en la doble tasca d'intèrpret i directora de la Trondheimsolistine, prestigiosa formació de corda noruega. Era la primera vegada que l'artista actuava amb orquestra en la temporada d'Ibercamera. Però res, ni la seva presència ni el seu glamur, ens van poder distreure de l'altura del diàleg musical entre solista i músics. Res.

I al final, una certesa. Anne- Sophie Mutter, la nena prodigi a qui Karajan va fer debutar als 13 anys amb la Filharmònica de Berlín, està, 30 anys després, en el punt més alt de la seva carrera. Amb la Trondheimsolistine repeteix l'èxit de la seva gira europea el 1999, llavors amb Les quatre estacions de Vivaldi. D'aquell tour en queda un disc, del qual es van arribar a vendre 600.000 còpies.

I és que quan, l'altra nit, Mutter va trobar Bach, després d'un any dedicada a Mozart, es va produir una màgia que va anar més enllà de l'equilibri entre sentiment i raó que es produeix sempre amb les obres d'aquest autor. Una relació musical única.
La interpretació dels tres concerts de Bach va enganxar ràpidament el públic pel perfecte acoblament entre formació i artista, que es va fer més ric amb la participació de Mikhaïl Ovrutski, becari de la fundació de Mutter, i amb el qual l'artista va tocar el Concert a duo per a dos violins. I rematant una singular nit barroca, Mutter va trencar tots els esquemes amb la sonata en sol menor Il trino del diavolo, de Tartini, una obra només a l'abast de grans solistes de l'instrument. La demostració de força, control i virtuosisme de l'artista va acabar arrencant llargues ovacions d'un públic entregat, al qual va haver d'oferir una esperada propina amb Vivaldi.
Abans, i en un dia de febril activitat, Mutter encara va tenir temps per fer una classe magistral als alumnes de l'Esmuc i assajar amb la formació noruega. A l'acabar el concert, dos centenars de persones van fer cua perquè l'artista els firmés discos. Nit per recordar. O per repetir, si aquesta immensa artista decideix tornar.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico