Cerca de crítiques

Enquesta

La festa de l'OSV

16/1/2007 |

 

Programa: Obres de Brotons, Strauss, Brahms, Guinovart, Puccini i Bizet per l'Orquestra Simfònica del Vallès.
Lloc i data: Palau de la Música. Cicle Concerts Simfònics. 13 de gener.
OSV

L'Orquestra Simfònica del Vallès ha fet vint anys. Dissabte va oferir als assistents al seu cicle de concerts barceloní un concert festa en el qual van aplegar quatre dels cinc directors que n'han estat titulars i que van programar obres brillants i digeribles destinades al públic perquè pogués celebrar-ho. Els comunicadors televisius Alfred Rodríguez-Picó i Raquel Sans es van erigir en presentadors definidors de la festa llegint uns textos que devien emanar de la mateixa orquestra, ja que, per exemple, s'hi descrivia el paper que cadascun dels directors havia fet dintre del conjunt. Amb una dedicatòria especial a qui havia tingut la iniciativa de crear l'orquestra, Mirna Lacambra, van rememorar el seu primer director, Albert Argudo, a qui va recaure la responsabilitat de seleccionar la primera formació.

Albert Argudo va dirigir molt germànicament l'obertura del Fliedermaus (Ratpenat), de Johann Strauss. Havia, però, iniciat el concert Salvador Brotons, el tercer director, amb una obra d'encàrrec seva per a l'ocasió, realment festiva. Brotons també va dirigir el segon moviment del seu Concert trobadoresc per a violoncel i orquestra amb la col·laboració de Lluís Claret, artista resident enguany. Aquesta peça, molt ben resolta, no deixa de ser una glosa de la coneguda cançó de Giraut de Bornelh, del segle XII, Reis gloriós. Va dirigir també Jordi Mora, el segon director de l'orquestra, el Poco allegretto de la Simfonia núm. 3, op. 90, de Brahms, amb la contenció i la seriositat que el caracteritzen. Una de les parts més reeixides corresponia a una absència, la del seu darrer director, Edmon Colomer, que no va poder desplaçar-se perquè estava dirigint en un altre indret. Aportador d'iniciatives i d'idees, d'ell va ser escollir cada any un artista resident. Per celebrar aquesta iniciativa es va demanar a Albert Guinovart, el primer escollit, que interpretés el segon moviment del seu Concert per a piano i orquestra. Solista i conjunt van funcionar a la perfecció i l'obra, com sol passar quan els compositors són al mateix temps directors o intèrprets, estava farcida d'al·lusions o referències. Les més explícites, de Rakhmaninov, Bernstein i Txaikovski.

La segona part va estar dirigida pel nou director, David Giménez, i la va dedicar a fragments i àries d'òpera. Un duo de La Boheme, de Puccini, O suave fanciulla, pel tenor Vicent Ombuena i la soprano Miki Mori, i l'Intermezzo de Manon Lescaut del mateix compositor van precedir dues àries de Carmen, de Bizet. La de Don José La fleur que tu m'avais jettée pel tenor i la de Micaela C'est des contrebandiers per la soprano. L'orquestra va seguir amb dos fragments de les Suites de Carmen i davant dels aplaudiments van donar un encore amb el brindis de La Traviata. Per fortuna els aplaudiments es van duplicar i es va acabar com segurament devia estar previst i calia, amb una brillant execució de la sardana La Santa Espina, de Morera.

JORDI MALUQUER
El Punt