Cerca de crítiques

Enquesta

Mehta dirigeix el concert d'any nou a Viena

Viena es rendeix al dispendi d'energia de Zubin Mehta

2/1/2007 |

 

El director indi, de 70 anys, va oferir un brillant i subtil concert de Cap d'Any.

El públic es va rendir ahir a un dels mestres preferits de la Filharmònica de Viena, Zubin Mehta, en el concert de Cap d'Any 2007, tradicional cita dels amants dels valsos, marxes i polques. El director, membre d'honor de la formació des del 2001, va pujar per quarta vegada al púlpit del la Sala Daurada de la Musikverein i va donar la benvinguda a "dos països del Danubi, Romania i Bulgària, a la UE", saludant fins i tot en romanès i búlgar.

Una de les novetats d'aquest any va ser la participació per primer cop d'una ballarina espanyola, Lucía Lacarra, convidada per a la gravació en directe de la versió televisiva al palau de Schönbrunn, residència d'estiu de l'emperadriu Sissi i el seu marit, l'emperador Francesc Josep.

Mehta va fer un dispendi d'energia i coneixement musical per posar-se, als 70 anys, al capdavant de l'emblemàtic concert, seguit amb devoció per uns 2.000 melòmans en directe i milions de teleespectadors de 60 països. El concert es va iniciar amb l'enèrgica marxa Zivio, de Johann Strauss fill, amb un protagonisme aquest any menor en favor del seu germà Josef Strauss i del seu pare Johann. El recital va recuperar tot el repertori tradicional de la saga musical Strauss, després de la inclusió de Mozart l'any passat pel jubileu del compositor, i va comptar tan sols amb una peça forana: Elfenreigen, de l'austríac Josef Hellmesberger, com a homenatge pel centenari de la seva mort.

BONA SINTONIA
Però dins del classicisme també hi va haver renovació, com ho va demostrar la inclusió de sis composicions mai incloses, com la polca Irene i el vals Flattergeister. Una altra novetat va ser Erinnerung an Ernst, de Johann Strauss, peça que amb l'ajuda de diversos gestos humorístics va servir per demostrar el virtuosisme dels músics i va arrencar molts "bravo" de la sala. Una altra obra especial va ser Wo die Citronen blüh'n, vals amb un subtil toc mediterrani. Però si una peça va despertar devoció va ser la polca ràpida Ohne Bremse, d'Eduard Strauss, que va aixecar el públic dels seients. Mehta va demostrar la seva bona sintonia amb l'orquestra i amb la música vienesa per fer una interpretació en la millor línia clàssica: un so lleuger i delicat, carregat de melancolia i nostàlgia.

Les escenes del ballet creades per a l'emissió televisiva van comptar amb la coreografia de Christian Tichy i la participació d'una entregada Lucía Lacarra, que va aparèixer amb el seu marit, Cyril Pierre, al so de la música del vals més famós, el Danubi blau, creat l'any 1876 per Johann Strauss fill. Els inevitables acords de La marxa Radetzky, de Johann Strauss pare, amb l'acompanyament de les palmes dels espectadors, van marcar, com és habitual, el final d'un brillant concert.

LUIS LIDÓN
El Periódico