Cerca de crítiques

Enquesta

El Messíes participatiu al Palau de la Música

Elements variables

27/12/2006 |

 

La fórmula d'El Messies participatiu de la Fundació La Caixa té un element constant: l'entrega dels centenars de voluntaris. El director, l'orquestra, els solistes i el cor aglutinador varien. Per primer cop hi ha hagut un repetidor, Harry Christophers, segurament el músic que més cops ha dirigit en els darrers anys l'oratori de Händel a Barcelona. El músic britànic ha vingut amb cor, però sense orquestra, excepte els magnífics trompetistes, organista i clavecinista. Ha estat una OBC escindida la que ha assumit, amb força correcció, la responsabilitat orquestral.

Tot aplaudint l'element festiu d'una lectura d'aquest tipus, el cronista apunta que quan les veus plusquamperfectes de The Sixteen assumien les parts corals, la música de Händel prenia una dimensió superior. Christophers no va arribar a les màximes profunditats de l'obra, però amb accents ben marcats i temps assenyats, la seva lectura va fluir. La puresa tímbrica de la soprano Gillian Keith, la lluminositat seràfica del contratenor Robin Blaze i la rotunditat del baix Christopher Purves es complementaven amb la major rugositat d'un Tom Randle que va viure al màxim cada frase, no debades era la paraula de Déu. Qui ja no sembla creure en la paraula és La Caixa. La introducció del castellà en un programa de mà ara bilingüe pot ser un indici que per a l'entitat el català és ja una variable més.

Xavier Cester
Avui