Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra de la Ràdio de Colònia al Palau

El món és una simfonia

21/11/2003 |

 

Mahler: 'Simfonia núm. 3'. Bernarda Fink, mezzosoprano. Cor Infantil de l'Orfeó Català. Cor Femení i Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia. Director: Semyon Bychkov. Palau 100, Barcelona, Palau de la Música, 17 de novembre.


La simfonia entesa com un món, un univers capaç d'abraçar tots els extrems, totes les contradiccions. En poques pàgines com la Tercera aquesta concepció que Mahler tenia del gènere és tan evident: massiva en les seves dimensions, la simfonia inclou imposants fanfares, impactants marxes militars, cançons infantils, evocacions naturalistes, oasis extasiants i alguns dels millors moments de la més depurada poesia musical que Mahler mai va compondre. Per arribar a bon port cal un director que tampoc tingui por dels extrems, i en aquest sentit Semyon Bychkov es va revelar com un guia esplèndid que mai va perdre el rumb ni en els ràpids ni en els meandres d'aquest gran riu simfònic. A les seves ordres, la Simfònica de la Ràdio de Colònia es va revelar com un conjunt notable i alhora fal·lible (unes trompes no sempre ajustades, una fusta amb limitada gamma dinàmica, en canvi un notabilíssim posthorn) sustentat en una corda de gran consistència.
Bychkov va conferir una contundència inusitada als passatges de més hipèrbole sonora, fidel a una concepció que exacerbava els elements més tràgics, gairebé expressionistes, presents a la partitura: el majestuós primer moviment va ser una contínua alternança de llums i ombres, mentre que al final, amb la corda bressant un dels temes més excelsos creats per Mahler, la intensa reminiscència del drama va fer encara més lluminosa l'arribada al cim. No menys inquietant va ser el nietzschià quart moviment, en el qual Bychkov va destorbar l'habitual clima de serenor amb accents peculiars (aquests glissandos ascendents de l'oboè) que contrastaven amb el cant ters de Bernarda Fink, sens dubte una de les veus més belles que avui trepitgen un escenari, mentre que el cor femení de l'orquestra i els vailets de l'Orfeó Català van donar el just to de candor al cinquè temps.
Xavier Cester
Avui