Cerca de crítiques

Enquesta

L'Oratori de Bach a l'Auditori

Vitamines anímiques

19/12/2006 |

 

Com a nadala, l'OBC ha ofert les tres primeres parts de l'Oratori de Nadal BWV 248 de Bach (1734), una obra de rigorós pla formal, tonal i simbòlic, que transmet la impressió simultània d'unitat i varietat que és marca dels genis. Fa servir el procediment de la Parodie, és a dir, la recontextualització de materials autocitats, i s'organitza com un conjunt de sis parts, que corresponen als oficis de les festes del temps de Nadal, per adoctrinar, meditar i expressar la fe cristiana sota la forma de cantates.

Expert i rigorós, el director Salvador Mas va procurar que cada número tingués el caràcter adient i l'Orquestra -en fomat de cambra- li va respondre amb qualitat i un fraseig detallista. El cel·lista Nabí Cabestany va presidir un esplèndid baix continu, i els primers faristols van estar brillants. Cal destacar el flautista Christian Farroni i els trompetistes. Admirable l'equilibri establert amb el Cor Lieder Càmera, al qual li caldria més consistència en les sopranos. Christoph Prégardien va estar plusquamperfecte com a Evangelista, però incert i feixuc en les agilitats de l'ària. Katarina Karnéus es va mostrar distant en les contemplatives intervencions de la mezzo.

La soprano Christine Wolff va il·luminar les seves dues breus intervencions i el baix Nathan Berg semblava anar per lliure amb una matèria vocal operística viciada per un estil mancat de noblesa.

Xavier Casanoves Danés
Avui