Cerca de crítiques

Enquesta

L'OBC interpreta Vivancos, Debussy i Xostakóvitx a l'Auditori

Blaus en contrast

3/12/2006 |

 

El darrer concert de l'OBC arrencava sota el signe de Blau, la peça de Bernat Vivancos en una nova versió hipersimfònica. La inspiració derivava d'una paleta de pintor, però la llisor resultant remetia a la unificació de les gammes tímbriques. Com a resultat, el que es va sentir va ser un onirisme d'un blau grisós plasmat en llargs plans que els vibràfons suporten amb eficàcia.

L'interès del concert augmentava quan s'intuïen les ondulacions de La mer, de Debussy. La lectura apuntava cap a una subtilesa que sembla que és l'essència d'aquesta obra monumental, més pensada per agradar que per involucrar-se en recerques.

Blau melangiós o elèctric són els tons que alterna el Concert per a piano, trompeta i orquestra de corda op. 35, de Xostakóvitx (de 1933), un reflex de l'època heroica, animat i ple d'alegria de viure segons el compositor. Es tracta d'una obra exultant que remet als sarcasmes de les grans simfonies.

En la interpretació, sobre un acompanyament fluid van brillar la pianista Laia Masramon i la rutilant solista de trompeta de l'OBC, Mireia Farrés.

La primera va optar per una visió més fosca i transcendentalista, i la segona intèrpret l'encertava amb unes puntuacions més dialèctiques, paròdiques i enjogassades.

A la segona part corresponia un moody blue de desencís per una Quarta de Brahms que només assolia qualitat als moviments centrals. El prestigiat director austríac Hans Graf quallava la resta amb constants fugides cap endavant al preu d'uns violins agressius i algunes entrades vacil·lants que palesaven manca de treball i de la conseqüent confiança.

Xavier Casanoves Danés
Avui