Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Simfònica Julià Carbonell a Lleida

Wolfgang Theophilus

1/12/2006 |

 

Programa: Obres de Mozart, Montsalvatge i Txaikovski per l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb la violinista Katia Novell, dirigits per Alfons Reverté.
Lloc i dia: Auditori Municipal Enric Granados de Lleida. 26 de novembre.
ORQUESTRA SIMFÒNICA JULIÀ CARBONELL

Com sap tothom que hagi llegit una biografia seriosa de Mozart, aquest compositor va ser batejat com a Joannes Chrisostomus Wolfgangus Theophilus. De petit li deien Wolfgang Theophilus. Més tard el seu pare va germanitzar el Theophilus anomenant-lo Gottlieb. Quan van viatjar a Itàlia el seu pare va traduir Gottlieb indistintament per Amadé o Amadeo. Gabriel Jackson afirma que «la posteritat va codificar la grafia Wolfgang Amadeus Mozart, atorgant-li la dignitat del llatí». Doncs bé, hem titulat el nostre comentari Wolfgang Theophilus per significar el Mozart amb olor de nou que vam sentir a Lleida de mans de l'OSJCTL, l'orquestra que dirigeix Alfons Reverté. L'espontaneïtat, les ganes amb què va sonar l'obertura de l'òpera El rapte del Serrall, ens van fer espurnejar els ulls. La violinista Katia Novell també va aportar una visió espontània, gens complicada, de primera intenció, de gaudir de la música sense reserves en la seva versió del Concert per a violí i orquestra núm 4, Kv 218, en re major ple de cadències. El programa era molt ben construït, amb el desig també d'arrelar la temporada concertística en el públic i, a la segona part, oferia dos exemples de l'impacte de Mozart en els compositors posteriors. Unes variacions de Montsalvatge sobre l'ària de Sarastro In diesen heil'gen Hallen... de La flauta màgica van ser la primera obra. Caldrà un dia reflexionar per què per a unes variacions, que sempre tenen alguna cosa de divertimento, el nostre compositor va escollir una de les àries més transcendents i serioses de l'òpera. La volia destacar, la volia celebrar, la volia relativitzar adequant-la al caràcter de faula de la resta?

La segona obra, la Suite núm. 4, op. 61, «Mozartiana», en sol major, de Txaikovski, va ser molt ben tocada per l'orquestra i hi va tornar a destacar Katia Novell, en aquest cas com a concertino solista tot lluint un so superb, dramàtic, com el que treuen els grans especialistes.

Els barcelonins tenen l'oportunitat de seguir la programació de l'Orquestra de les Terres de Lleida, que du el nom del gran benefactor de la música en aquella ciutat, a l'Auditori Winter-thur de l'Illa Diagonal. El programa que hem comentat el repeteixen en aquesta sala el diumenge 3 de desembre a la tarda.
JORDI MALUQUER
El Punt