Pires a Ibercamera
Un concert alliçonador
28/11/2006 |
Ibercàmera va presentar la fidelíssima Maria João Pires amb una orquestra prestigiada per combinació de qualitat i encerts, la de Cambra d'Europa (creada en 1981), que es fortifica al voltant d'unes fustes i trompes excepcionals. La concertava el cada cop més valorat Emmanuel Krivine (titular de la Filharmònica de Luxemburg present fa poc dies al Palau).
El programa il·lustrava l'evolució troncal de la música germànica en aplegar compositors transformadors: Weber, renovador de conceptes i procediments operístics; Beethoven, catapultador de la música a la subjectivitat; i Brahms, vivificador dels avenços expressius amb el llegat de la gran tradició.
Una electritzada obertura de Der Freischütz va perfilar els personatges antagònics de l'òpera. El gest hiperactiu de la batuta no semblava gestionar tanta perfecció i tanta capacitat analítica, però la compenetració va canviar a la Segona simfonia de Brahms d'una transparència que n'aclaria el laberint de vectors en una lectura d'autor, incisiva i urgent, alternativament esmolada o exuberant, que va desfermar una allau d'ovacions.
Com l'aconseguida en el Quart de Beethoven per Maria João Pires, la pianista que va destruir el mite de l'artista-monstre palesant que el distanciament àulic i el vedetisme no implicaven més prestigi. La seva fràgil figura contradiu un rigor arquitectural implacable i una exploració sistemàtica dels límits. Més dialèctica que mai, generava tanta complicitat com admiració convertint el ritual en una experiència compartida. Va tractar el concert com un turning point de la modernitat més intemporal.
Xavier Casanoves Danés
Avui