Cerca de crítiques

Enquesta

Jordi Masó i Miquel Villalba homenatgen Casablancas a Girona

Llenguatge personal i expressiu

28/11/2006 |

 

Autor: Benet Casablancas
Intèrprets: Jordi Masó i Miquel Villalba (piano)
Lloc i dia: Auditori Viader de Girona, 25 de novembre del 2006, en el marc del festival Contmpo

«A aquest cervell dotat d'uns talents inhabituals li desitgem molt èxit en la difícil caminada cap a si mateix i cap a coses noves.» Aquestes paraules que va escriure el compositor vienès Friedrich Cerha fa divuit anys (28 de març del 1988) sobre Benet Casablancas agafen, en aquest concert d'homenatge en el seu cinquantè aniversari, una significació especial. Especial pel que tenen de premonitori, perquè en el concert, que va suposar una retrospectiva de la seva obra per a piano, es va poder escoltar l'evolució del llenguatge pianístic del compositor sabadellenc, i com aquest ha anat adquirint una contundent i expressiva personalitat.

Una de les característiques més personals de Benet Casablancas és la riquesa i la concentració dels materials usats en les seves obres, sovint amb implicacions ocultes, i la minuciositat amb què els treballa, fent sobretot ús de tècniques de caràcter contrapuntístic, però sense que l'escriptura que es desprèn d'aquest ús suposi cap acotament a l'expressivitat.

També es nota, en la construcció del discurs musical, una predilecció pel contrast en les diferents seccions que articulen les seves obres, cosa que n'enriqueix la progressió dramàtica i alhora dóna equilibri al complex disseny formal.

La interpretació que en van fer Jordi Masó i Miquel Villalba va mostrar l'excel·lent nivell interpretatiu dels dos joves pianistes catalans, els quals van saber mostrar tant l'expressivitat i l'articulació de les obres com la seva complexitat executiva.

JOSEP JOFRÉ
El Punt