David Giménez dirigeix l'OSV
Concert pregunta
16/11/2006 |
El barceloní David Giménez (1964) es va estrenar com a titular de l'OSV. Acumula un currículum covat al món de la lírica, però cal preguntar-se si és el director vivificador que necessita la Simfònica. Acostumat a dirigir centúries experimentades, el seu gest icònic sembla forjat més per seduir l'audiència que per construir formulacions personals i, si el públic pot valorar les estereotípies refinades, l'OSV necessita un titular que exigeixi, esmeni i es rebregui al pòdium a costa de l'elegància.
Pavana per a una infanta difunta de Ravel, Serenata per a cordes de Txaikovski i la Cinquena de Beethoven obliguen a actituds rectores molt diferents. Les primeres són obres plàstiques que s'han de desenvolupar sense ensenyar les cartes, a punt d'oferir subtileses en contrast amb la Cinquena que ha de sonar com si preexistís en la ment del director. Un contrast que no va ser evident.
Giménez hauria d'analitzar per què, a la Pavana, eren inefectives les seves ordres reclamant sinuositat amb la conseqüència d'un mutu desinterès indicador que la vetllada anava cap a la rotunditat beethoveniana. Obres evocadores que depenen d'un fraseig suggeridor van resultar prosaiques, com teloneres, amb un rendiment orquestral cada cop més baix fins a fer-se borrós al cor de la Serenata. Sortosament l'entesa amb els músics va ser més profitosa a la segona part, com a resultat d'idees més ben indicades i uns camins més segurs.
Xavier Casanoves-Danés
Avui