Cerca de crítiques

Enquesta

'Il più bel nome' al Metropol de Tarragona

Una òpera amb segell tarragoní

4/11/2006 |

 

El muntatge «Il più bel nome» es va estrenar ahir al Metropol de Tarragona.

Feia més de tres-cents anys que no es representava i ahir, al Teatre Metropol de Tarragona, la Jove Orquestra de Cambra de la Ribera d'Ebre i el cor Ciutat de Tarragona, amb cinc cantants solistes, van estrenar amb tots els honors Il più bel nome, la primera òpera italiana representada a Catalunya, l'any 1708.

L'estrena d'ahir al vespre al Metropol tenia molts atractius. Un, la pròpia varietat sonora de l'òpera Il più bel nome, una obra que, en plena guerra de successió a la Corona d'Espanya, va compondre per encàrrec el venecià Antonio Caldara amb motiu del casament de l'arxiduc Carles d'Àustria amb Elisabeth Cristina de Brunsvic. L'altre, que feia tres-cents anys que no es representava aquesta òpera, que havia quedat oblidada en el calaix. I en tercer lloc, el fet que bona part dels músics i cantaires són del territori: la Jove Orquestra de Cambra de la Ribera d'Ebre, el cor Ciutat de Tarragona i, com a solistes, les soprano Maite Pérez, Mireia Bonet i Mercè Baiget; l'alto Montserrat Bertral, i el tenor Josep Fort.

Tot plegat va convertir ahir a la nit l'estrena de l'òpera de Caldara en «gairebé absoluta». Per demà s'ha previst una segona funció i també hi haurà una representació al Teatre Bartrina de Reus, el 24 de febrer, en el marc d'una col·laboració entre el consistori tarragoní i el Centre d'Arts Escèniques de Reus.

L'obra, que es va titular Il più bel nome (El nom més bonic), i que havia de lloar les excel·lències de la nova reina, es va estrenar el 2 d'agost de 1708 a la Llotja de Mar de Barcelona. Va ser la primera i única representació, ja que fins avui aquesta partitura havia quedat en l'oblit. Un dels responsables de la seva recuperació és David Magrané, que des que va veure una còpia del manuscrit original (conservat a la Universitat de Brussel·les) es va embrancar en la tasca de recuperar-la i ara s'ha fet càrrec de la direcció musical del muntatge. En la part escènica, el director és Josep Maria Mestres, i la producció és de Drama9.

La representació té un sol acte però amb una durada de gairebé dues hores. De tema mitològic, l'escena es desenvolupa als Camps Elisis i el text conté referències al riu i a la terra de l'Ebre.

El públic va poder seguir l'argument gràcies a la sobretitulació i al programa de mà, que incloïa la traducció al català que ha fet del text el poeta Miquel Desclot.

Il più bel nome «és una òpera estrictament barroca», que destaca «per la gran varietat de timbres i de sons remarcables», segons havia explicat David Magrané, que creu que «recuperar aquesta òpera després de tres-cents anys no és només un exercici de recuperació del nostre patrimoni musical, sinó també una proposta escènica que pot ser entesa perfectament des de la nostra perspectiva actual, fent-nos reviure, ni que sigui per uns instants, un dels moments cabdals de la història del nostre país».

CARINA FILELLA
El Punt