Cerca de crítiques

Enquesta

Les Goldberg a les Escaldes-Engordany

Cicle Colors de Música d'Escaldes-Engordany: Nami Kani, valent da

29/10/2006 |

 

PROGRAMA 'VARIACIONS GOLDBERG', BWV 988 DE JOHANN SEBASTIAN BACH (ESCRITES ORIGINALMENT PER A CLAVICÈMBAL)
INTÈRPRET NAMI KANI, PIANO
LLOC SALA D'ACTES DEL COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY
DATA DIJOUS, 26 D'OCTUBRE DEL 2006
HORA 22.00

El pianista d'origen iranià Nami Kani, estretament vinculat a Andorra, va ser l'encarregat d'oferir dijous a la nit el penúltim concert del cicle Colors de Música d'Escaldes-Engordany. Al programa, una única obra de gran envergadura, les Variacions Goldberg, de Johann Sebastian Bach, una partitura que ha esdevingut, amb justícia, una de les grans pàgines per a instrument de teclat de la història de la música. La durada de l'obra, propera als setanta minuts, i les característiques tècniques que té la converteixen en una pàgina apta només per a intèrprets valents i experimentats.

Kani dimecres va demostrar aquesta valentia, ja que va oferir l'obra sense la partitura al davant, un fet que li va comportar --malgrat que la interpretació genèrica va ser molt correcta-- algunes errades de concentració. Els incidents van sorgir a la part final de l'obra, quan el teixit contrapuntístic es complica progressivament fins a exigir el nivell de virtuosisme propi de les peces dels grans compositors del piano romàntic, com Chopin, Liszt o Rachmàninov. Les Variacions Goldberg s'estructuren en una ària i una sèrie de trenta variacions sobre aquest tema. Variacions que no són, com és habitual, de caire melòdic, sinó harmònic: la base harmònica del tema inicial es manté pràcticament intacta al llarg de l'obra, tot i que, damunt seu, Bach hi desplega un castell de focs artificials habitual en l'autor. La fuga, una tècnica en què Bach era un compositor experimentat, té un protagonisme destacat en el decurs de la partitura, però també hi ha fragments lents de gran bellesa, com l'adagio (variació 25), del qual Nami Kani va oferir una versió de sonoritat exquisida. En la interpretació global, Kani va demostrar, a banda d'una memòria prodigiosa, un estil basat en una perfecció tècnica impecable, malgrat els errors abans esmentats. El pianista va afrontar el cicle de variacions amb notable seguretat, des d'un prisma de precisió matemàtica molt adient per a Bach.

Nami Kani, que va començar l'aprenentage de piano a l'Institut Andorrà d'Estudis Musicals, va prosseguir la formació a Barcelona, sota la tutela de Carme Vilà. L'any 1996 es va traslladar a Manchester, on va estudiar amb Ryszard Bakst. L'any següent va ingressar al Royal Northern College of Music, on es va graduar amb les màximes qualificacions.

JORDI SALAZAR
El Periòdic d'Andorra