Cerca de crítiques

Enquesta

Inauguració de la Sala de Cambra de l'Auditori de Barcelona

Un pas endavant

12/10/2006 |

 

Sempre és millor mirar endavant. Si miréssim enrere veuríem els múltiples problemes que ha patit l'Auditori al llarg de dues dècades de dolorosa gestació, inclòs un part per fascicles, abans que el que ha de ser un equipament far prengui la seva forma definitiva. Dilluns per fi va veure la llum una de les parts essencials de l'edifici, la Sala de Cambra, ara Oriol Martorell. Com en tota festa, no hi van faltar ni les autoritats competents ni les protestes, en aquest cas dels treballadors de l'Esmuc. Malgrat tot, res podia enterbolir la celebració, ni tan sols la incertesa de saber d'on sortiran els diners que falten per pagar el nou espai (els dubtes són sobre quina institució, no sobre els contribuents, que sempre són els mateixos).

Rèplica en petit i en fosc de l'ara Sala Pau Casals, l'Oriol Martorell és una sala còmoda i acollidora que permet la proximitat entre músics i públic i, almenys en aquesta primera experiència (caldrà confirmar les impressions amb altra mena de formacions musicals), amb una acústica brillant i nítida. D'aquestes característiques en van gaudir els membres del Quartet Casals, grup resident de la temporada inaugural, ja des de l'eteri Adagio que obre el Quartet KV80 de Mozart.

Els contrastats Etüden nach Kreutzer, encarregats per a l'ocasió, van permetre gaudir un cop més de la magnífica escriptura per a corda de Jordi Cervelló, aquí sublimant amb habilitat un material d'origen pedagògic. Amants del risc i dels contrastos, els Casals van explotar al màxim la riquesa d'atmosferes del Quartet en fa major de Ravel, en especial en un Très lent de subtil onirisme. La tria de la propina, el segon temps de les Vistes al mar de Toldrà, va ser tot un homenatge a un músic que tant va fer per la vida musical del país. Una vida que des de dilluns és una mica més rica.

Xavier Cester
Avui