Cerca de crítiques

Enquesta

Homenatge a Joaquim Homs

Homenatge a Joaquim Homs

30/9/2006 |

 

Enguany ja s'han fet més de vint concerts amb voluntat de celebrar el centenari del compositor Joaquim Homs (1906-2003) i en resten encara uns quants de ben importants, però l'acte central s'ha fet al Petit Palau, sota la presidència de l'honorable conseller de Cultura que va tancar els parlaments de Jordi Masó i de la filla del compositor, Pietat, i va precedir un concert d'obres corals a capella. Jordi Masó, excel·lent pianista que ha gravat tota l'obra de piano de Joaquim Homs en tres CD ben recomanables, com a bon coneixedor de l'obra d'Homs en va fer una anàlisi i va remarcar que celebrar aniversaris de músics que es toquen sempre, com ha estat el cas de Bach, Mozart, Schumann i Xostakóvitx, no té cap al·licient i en canvi sí que el té de fer-ho amb músics d'indubtable vàlua però que encara no han aconseguit una presència regular a les sales de concert. Pietat Homs va destriar agraïments diversos i va explicar la feinada que ha suposat el fet de projectar l'obra del seu pare tant en edicions, llibres i enregistraments com en concerts. El conseller Ferran Mascarell va abundar en el camí que insinuava Masó remarcant que havent estat tantes vegades un país en construcció forçosament hem hagut sempre de mirar endavant, però va advertir que només un país que sap recordar és un país autènticament ric. Va destacar també el tracte discret i afable del compositor amb el qual va tenir el gust de tractar en la seva darrera època.

El concert venia a complementar un buit encara en els discs que hi ha: el de l'obra religiosa coral de Joaquim Homs. El Cor Madrigal n'ha fet un enregistrament que sortirà ben aviat. Al Petit Palau ens en van donar un tast de vuit peces que van atènyer diversos registres del compositor: música religiosa, una versió de Carner sobre un poema xinès i una harmonització de la melodia popular El cant dels ocells. Una Antífona, un Agnus Dei i tres responsoris van il·lustrar el seu ventall creatiu. El Cor Madrigal va excel·lir en els responsoris. Aquesta agrupació és extraordinària i, manllevant paraules d'un músic present a l'acte, no són un grup que canta sinó un instrument que sona amb diferents cordes. Tot i un passat remarcable, el mèrit actual és, a més dels cantants, de la seva directora que s'ha convertit en una de les figures de la direcció coral. Va deixar un molt bon cor al seu pas per Granada i ara, dirigint el Coro Nacional, està fent, en sentit ampli, una bona labor de renovació.

Jordi Maluquer
El Punt