Cerca de crítiques

Enquesta

Les Goldberg d'Hantaï a Girona

Versió poètica de les «Variacions Goldberg»

24/9/2006 |

 

Amb la sala de cambra plena i amb una il·luminació que convidava al recolliment, Pierre Hantaï va oferir un recital dedicat íntegrament a J. S. Bach. En la primera part va interpretar una selecció de preludis i fugues, i la número dos de les Suites angleses. Durant l'execució d'aquestes obres ja va deixar entreveure gran part de la paleta de colors que era capaç d'extreure del clavicèmbal que s'estrenava a l'Auditori. També es va poder gaudir d'una interpretació en què, de manera extremadament sàvia, es combinava el rigor en la lectura de la partitura amb una gran flexibilitat i gust per buscar matisos insospitats darrere de cada compàs. La segona part va estar dedicada íntegrament a les Variacions Goldberg BWV 988, i la poètica versió que en va fer el clavecinista francès va mostrar en un primer pla tot el detallisme que hi ha en el llenguatge retòric de Bach, malgrat que li va suposar el sacrifici, en determinats moments, d'una completa pulcritud tècnica. El més destacable de la versió que va oferir Hantaï és la manera d'explicar amb la matèria sonora el desenvolupament formal de l'obra. Va deixar veure d'una manera diàfana com Bach fon el tema de les seves variacions mitjançant la constància i la solvència de la línia del baix i com l'harmonia és suggerida per aquesta, encara que no sempre es trobi fixada en la veu més greu. També va mostrar que per al cantor de Leipzig la invenció melòdica no coneix límits ni condicions. Va fer sortir, amb una gran claredat, les grans línies de l'entramat contrapuntístic, i amb la magistral interpretació de les ornamentacions, les va embellir i les va amplificar. El contrast expressiu de la imaginació de Bach va estar constantment exposat amb la interpretació de Hantaï: la tranquil·litat deixant pas a l'arabesc, la calma compensada per l'esclat de l'alegria, una cantilena perseguida per un ritme de dansa. A la meitat exacta de l'obra, una majestuosa Obertura a la francesa (variació 16), aportant renovat vigor...

Pierre Hantaï va donar una lliçó de com un intèrpret ha d'extreure de la partitura el pensament creatiu d'un compositor.

Josep Jofré
El Punt