Cerca de crítiques

Enquesta

Solistes de la Filarmònica de Berlin a Santa Florentina

Solistes de la Filarmònica de Berlin a Santa Florentina

24/8/2006 |

 

Obres de C. Ph. E. Bach, J. S. Bach, i Mendelssohn.
Solistes de la Filarmònica de Berlin; Laurentius Dinca, concertino.
Pati d’armes del Castell Santa Florentina, Canet de Mar. 19 d’agost de 2006.

S’acaba l’agost i amb ell els nombrosos festivals d’estiu que, amb diferents graus de qualitat, han permès al públic català gaudir de la música també durant les vacances. El concert que ens ocupa va servir de clausura del festival de música clàssica al castell de Santa Florentina, amb un conjunt de músics de nom prometedor, els Virtuosos de la Filarmònica de Berlin, format per diversos instruments de corda i, en aquests cas, un clavecí. Precisament per aprofitar-ne la presència, necessari en la simfonia de Carl Philip Emmanuelle Bach que obria el programa, el concertino Laurentius Dinca va cedir part del seu protagonisme al clavecinista en canviar el concert per a violí que figurava en el programa pel concert de clavecí en re menor de J.S. Bach. Aquesta exigent peça va rebre una resposta un xic freda del públic, poc acostumat a la sonoritat de l’instrument. Malgrat tot, el clavecinista va fer honor al nom del conjunt protagonitzant l’exercici de virtuosisme més impressionant de la nit.

La segona part del concert contenia dues obres de joventut de Mendelssohn, amb una marcada influència dels dos Bach, pare i fill, que les lligava amb les de la primera part. Dinca es va poder lluir en el Concert per a violí i cordes en re menor i els músics es van mostrar dignes del renom que té la Filarmònica de Berlín, sobretot les cordes greus, que van mostrar una gran qualitat. L’actitud dels espectadors, però lleugerament apàtica, no va fer massa justícia a la interpretació dels músics, tot i que cal reconèixer que el repertori escollit era massa poc popular per al divers públic que omple els festivals d`’estiu. N’és un símptoma que la peça més ovacionada fos el "Tango de Ballet" de Piazzolla, ofert de propina, per bé que una mica més de la vitalitat que van mostrar els músics en aquesta peça no hauria fet nosa en altres moments del concert.

Elio Ronco i Bonvehí
Catclàssics