Cerca de crítiques

Enquesta

Matthias Goerne a Vilabertran

Més que un llegat

24/8/2006 |

 

Estalviem superlatius: Matthias Goerne és el rei del repertori liederístic germànic. Discutirem si, cançó a cançó, altres barítons fan coses tan interessants, però cap construeix millor un cicle com ell, subordinant la tècnica i els recursos a l'expressivitat i fent sorgir la unitat de la diversitat.

Deixeble de Fischer-Dieskau, Goerne es declara fill artístic i espiritual de Schwarzkopf. Són palesos l'acoloriment de cada nota i la correspondència entre respiració, mitja veu i dicció, però als quaranta anys ha decidit superar en emotivitat aquestes llegendes, obviant la seva sofisticació suprema per maximitzar el dramatisme poètic. Hi ha, doncs, una evolució entre els seus enregistraments de fa deu anys i la triple actuació a Vilabertran.

Al monestir, va tractar La bella molinera com la crònica d'una mania in crescendo i va fer el contrari al Viatge d'hivern a partir d'un inici exaltat que va conduir a un final d'una naturalitat desarmant. Entremig, va aprofitar l'heterogeneïtat i intensitat dels poemes de Rellstab i Heine a El cant del cigne (amb el complement d'A l'estimada llunyana de Beethoven) per actuar diversificant cada cançó al màxim. Cada dia va començar inquiet i bellugadís, com si cerqués imponderables, per acabar clavat i mirant amunt en connexió amb una esfera superior.

Eric Schneider, company de generació i mestratges, màgic en les ressonàncies i amb uns finals de cançó que feien estremir, li va fer costat amb una franquesa i una capacitat interactiva astoradores, síntesi insuperable entre paraula i pentagrama.

Xavier Casanoves Danés
Avui