Cerca de crítiques

Enquesta

'Luisa Fernanda' al Castell de Peralada

Satisfer la fam

24/7/2006 |

 

Un dels encerts del festival de Peralada ha estat contribuir a treure la sarsuela del desert on està desterrada a casa nostra per motius i prejudicis múltiples entre els quals no hi ha, en absolut, la manca de tradició i afició. Luisa Fernanda ha estat un encert absolut, gràcies a la presència de la companyia del Teatro Real en la primera sortida de la seva seu. L'obra de Moreno Torroba, deu inesgotable de melodies que s'enganxen a la memòria, arribava en un muntatge fresc que fa just quatre dies encara es representava a Madrid. El tall d'una escena del segon acte i uns diàlegs reduïts al mínim esprimatxaven massa una trama ja de per si feble, però l'austera elegància del muntatge d'Emilio Sagi (preciós vestuari i també acurats efectes de llum) tenia les seves compensacions.

Amb un cor i orquestra excel·lents, Jesús López Cobos va descobrir refinaments inesperats en la partitura, sense perdre de vista la seva vitalitat i el seu vistós colorit. Carlos Álvarez va posar al servei de Vidal una expansivitat vocal i uns accents vibrants que només podien despertar entusiasme. Com també va fer-ho Josep Bros, continuant una progressió qualitativa que sembla no tenir aturador: un agut insultant i un fraseig amb l'elegància proverbial del tenor català van fer que el seu Javier creés estralls. En una part que no explota al màxim les seves capacitats, Mariola Cantarero va ser una Duquesa Carolina astuciosament seductora, mentre que Nancy Fabiola Herrera va ser la més discreta dels protagonistes, amb una Luisa Fernanda de veu opaca i dicció boirosa. Apuntem també les perfectes composicions de Raquel Pierotti (Mariana) i Federico Gallar (Luis Nogales) per certificar que muntatges així són els que ajuden a satisfer la fam de sarsuela de qualitat.

Xavier Cester
Avui