Cerca de crítiques

Enquesta

Muti amb els seus joves a Peralada

Energia juvenil

16/7/2006 |

 

Es feia estrany pujar a Peralada i no trobar-se Luis Polanco passejant amunt i avall, xerrant amb tothom amb entusiasme. Després de la inauguració de la 20a edició, l'entusiasme del desaparegut subdirector del festival hauria estat més gran, sobretot pel fet de tenir a l'escena una orquestra de joves. Com altres astres de la batuta, Riccardo Muti també apadrina una formació d'aquest tipus, la Luigi Cherubini, nom que palesa l'atracció del director italià per l'autor de Medée i el repertori a cavall dels segles XVIII i XIX. L'estil electritzant de Muti i l'energia encara no viciada dels músics va donar grans dividends en l'obertura de Giovanna d'Arco de Verdi i en la del Guillaume Tell de Rossini, oferta com a propina. En canvi, Mozart va deixar al descobert els límits del conjunt, sobretot d'una corda un punt àcida. Hansjoerg Schellenberger va ser l'esplèndid solista del Concert per a oboè del salzburguès, amb una elegància, un so sedós i un virtuosisme que casaven a la perfecció amb el Mozart diàfan de Muti, al·lèrgic a qualsevol influència historicista (i que per molts anys així sigui).

En la Cinquena simfonia de Dvorák també hi va haver detalls en la resposta orquestral que es poden atribuir a la inexperiència, com una entrada insegura a tres acords del final. Bagatel·les, perquè l'exuberància del conjunt era ideal per a una simfonia frondosa en temes i idees com aquesta. Muti sempre s'ha mostrat còmode en el repertori eslau, i aquest Dvorák ple de caràcter no en va ser l'excepció, ja fos en la melangia de l'Andante o en el tens dramatisme del darrer temps. La interacció entre director veterà i joves músics va ser beneficiosa per a les dues bandes, i també per al públic.

Xavier Cester
Avui