Cerca de crítiques

Enquesta

Víctor Pablo Perez amb l'OBC a l'Auditori

OBC, en bona forma amb Suriñach i Xostakóvitx

13/11/2003 |

 

L'OBC va brillar en la interpretació de Xostakóvitx i Suriñach.

INTÈRPRET: Gustavo Díaz, piano
DIRECTOR: Víctor Pablo Pérez
DIA: 7 de novembre del 2003

Amb Víctor Pablo Pérez com a director i Gustavo Díaz com a piano solista, l'OBC va oferir un programa una mica difícil.
La primera part la va omplir el Concert per a piano i orquestra de Carles Suriñach (Barcelona, 1915). El ritme frenètic i les melodies amb aire espanyol del primer moviment van iniciar el concert. L'orquestra, molt bé en el seu paper, va seguir el tempo imposat pel director, va ajudar a crear l'atmosfera violenta i d'inquietud que va caracteritzar l'obra i va aconseguir bons moments amb crescendos amplis sobtadament tallats per la batuta de Pérez. Per la seva part, Díaz va lluir el seu virtuosisme i domini de la tècnica en els fragments rapidíssims i va esprémer el so del seu piano.
A la segona part li va tocar a l'orquestra lluir-se. Xostakóvitx i la seva Simfonia núm. 11 en sol menor, op. 103 van ser els protagonistes. En el programa de mà l'organització convidava el públic a abstenir-se de tossir entre els moviments de l'obra, ja que s'interpretava sense interrupcions. Al no tenir el seu propi espai per poder relaxar conjuntament la gola, cadascú va buscar el moment que li va semblar més apropiat, coincidint la majoria quan el volum de l'orquestra era més baix.
El pitjor va ser, sens dubte, que l'impressionant ambient de quietud i tensió del primer moviment va ser interromput per un insistent i molest telèfon mòbil que no va fer cas de les recomanacions de desconnexió que es van fer des de megafonia a l'iniciar el concert. Tot i així, l'orquestra va demostrar la seva bona forma i va teixir un vel de suggerents harmonies al voltant del tema iniciat per la trompeta en l'adagio, va brillar en l'allegro i va seguir totes les indicacions de Pérez que, amb gest clar, segur i expressiu, va marcar el caràcter de cada moment i va conduir bé els músics en el relat de l'aixecament popular contra el tsar rus del 1905, que narra aquesta simfonia.

Irene Acebal
El Periódico