La Missa de Mozart al VII Festival de Músiques Religioses
3/7/2006 |
Per interpretar un ofici religiós convertit en objecte artístic, com és una missa catòlica musicada, no és imprescindible tenir fe en els dogmes que emanen del text, però sí que és peremptori creure en els manaments que dicta la partitura. Per desgràcia, la inauguració del VII Festival de Músiques Religioses va consistir en una lectura descreguda de la Missa en do menor de Mozart. El principal pecador va ser el director Frank-Emmanuelle Conte, responsable d'una versió anodina, quadriculada (la fuga del Cum Sancto Spiritu era d'un escolàstic didactisme) i superficial, que combinava sense rubor criteris historicistes amb temps postromàntics (un Kyrie mortalment feixuc).
Companys de purgatori musical van ser dues sopranos solistes superades sense pietat per la música i les forces de Le Concert de l'Hostel Dieu, amb un cor dominat per sopranos que calaven de forma assídua i una orquestra que, com altres conjunts d'instruments originals, volia fer passar bou per bèstia grossa: un timbaler entusiasta i uns metalls potents no amagaven les severes mancances d'una corda escarransida. La penitència venia agreujada per errors organitzatius, com l'exagerat retard de l'inici, les contradiccions d'un programa de mà que escrivia de forma diferent el nom d'alguns intèrprets i el fet que ningú es dignés a informar que, com a aperitiu, s'oferia la Meistermusik K.477. L'únic element redemptor van ser les bondats acústiques del flamant Auditori de Girona. Ara bé, perquè els Mossos estiguin més avisats que amb els okupes de Gràcia, advertim que el proper cop que algú canti de propina l'Ave verum corpus cremem la sala.
Xavier Cester
Avui