Cerca de crítiques

Enquesta

Concert inaugural del Festival de Músiques Religioses i del Món

Versió per a un gran festival

2/7/2006 |

 

El concert inaugural del Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona obria la setena temporada a l'Auditori-Palau de Congressos, i ho feia amb una de les més importants composicions religioses de la música occidental, la Gran missa en do menor K. 427, de Wolfgang Amadeus Mozart.

Com a preàmbul a la inacabada missa mozartiana, Le Concert de l'Hostel Dieu va interpretar Meistermusik k. 477. Aquesta música per a un funeral maçònic, que es sol interpretar en la versió orquestral del 1875, es va oferir en una versió anterior per a cor d'homes i orquestra, amb un text extret de les Lamentacions de Jeremies (Lam. 3, 15 i 54).

La interpretació d'aquesta petita joia feia entreveure la tendència del que seria tot el concert, amb un cor molt ben treballat, que prometia expectatives interessants amb vista a la monumental i la difícil partitura de la Gran missa en do menor.

La dificultat més important a l'hora d'afrontar aquesta missa del 1783 radica en la gran varietat i en el contrast d'estils usats en la composició. La gran escriptura coral reflecteix els estudis que Mozart va fer de Bach i Haendel. Les influències italianes, a vegades antigues i a vegades modernes, es troben en les seccions de solista.

En aquest aspecte es va trobar a faltar més profunditat en la concepció global de la partitura per part de Frank-Emanuelle Conte. La seva versió va ser, dins d'una gran correcció, una mica freda, sobretot en les parts més líriques, si bé les parts de contrapunt coral van ser molt ben resoltes i molt ben cantades pel cor, i en destacaria les fugues del Cum Sancto Spiritu i Hosanna in excelsis del Gloria i del Sanctus, respectivament, i l'equilibri sonor mostrat en l'escriptura coral a cinc veus del Credo in unum Deum.

La versió que es va sentir divendres a l'auditori de Girona va ser ben resolta en l'aspecte tècnic, però no va arribar a expressar tota la profunditat i riquesa que amaga l'obra més enllà de les notes de la partitura.

Josep Jofré
El Punt