Cerca de crítiques

Enquesta

Frans Brüggen al Palau de la Música

FRANS BRÜGGEN, l'imaginari eix musical París-Viena

13/11/2003 |

 

Concert de referència per l'originalitat i la qualitat interpretativa.

FORMACIÓ: Orquestra del Segle XVIII
DIA: 10 de novembre del 2003
LOCAL: Palau de la Música

La Primera simfonia de Cherubini i Egmont de Beethoven són obres de dos compositors coetanis que van viure sense conèixer-se, l'un a París i l'altre a Viena, però que en canvi es van influir recíprocament, fins al punt de consolidar un dels més decisius eixos musicals europeus.
Maria Callas va ressuscitar l'òpera Medea, de Cherubini. Quan avui s'escolta un altre títol seu, Les deux journées, estrenat al Teatre Feydeau el 1800, es percep immediatament que el Fidelio beethovenià està en deute amb l'obra d'aquell italià resident a París.
En la seva única simfonia, la influència és inversa. Cherubini va conèixer l'obra orquestral de Beethoven. L'exposició dels temes i els seus desenvolupaments, la distribució de plans corda-fusta, l'ús del metall, per exemple, segueixen les pautes del compositor de Bonn, però sense l'impacte dels seus motius ni la seva gran força creativa. La partitura resulta, no obstant, vàlida com a alternativa al ja gastat repertori.
Després del descans va arribar Egmont. El text de Goethe, en la versió explicativa del novel.lista romàntic Franz Grillparzel, va tenir en la veu de l'actor Lluís Homar una presentació formidable, càlida i heroica i plenament adaptada al discurs musical proposat per la formació holandesa. La soprano Rebecca Nash també va participar en la interpretació de la peça i va arrodonir perfectament el seu conjunt.
He deixat expressament per al final Franz Brüggen i l'Orquestra del Segle XVIII. Ara com ara, no conec millors intèrprets de Beethoven si és abordat des de la perspectiva historicista. Transparència, expressivitat, colors orquestrals, dinàmiques delicades i contundents apareixen com per art d'encantament en cada una de les seves intervencions.
Tot el que un espera escoltar en aquesta conegudíssima obertura va estar perfectament dosificat per la direcció tremolosa i precisa del director holandès. Nit musical inoblidable, encara que més d'un abonat deixés d'assistir a una proposta tan innovadora com suggerent.

Luis Polanco
El Periódico