26/6/2006 |
El darrer concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) proposava obres evocadores i entristides. Per començar, la dramàtica obertura de Beethoven destinada a l'Egmont de Goethe que glossa la patètica figura de qui va lluitar per l'alliberament de Flandes al segle XVI i va ser decapitat pel duc d'Alba. També el Concert per a violí a la memòria d'un àngel, elegia d'Alban Berg arran de la mort d'una filla d'Alma Mahler i Walter Gropius (fundador del moviment Bauhaus), obra insondable estrenada fa setanta anys al Palau de la Música durant el Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. Després, la Novena de Dvorák, que és alhora un rèquiem per a la cultura dels pellroges i un plany d'enyorança per a la llunyana Europa on el compositor frisava per retornar. El sobrenom de la simfonia és Del nou món, però la traducció correcta és Des del nou món, posant l'èmfasi en l'evocació del Vell Continent. Una obra brillant, però amarada d'emotives vibracions.