Cerca de crítiques

Enquesta

L'Or del Rin al Museu Agbar de Cornellà

L’Or del Llobregat

20/6/2006 |

 

Escena I de L’or del Rin de L’anell dels Nibelungs de Richard Wagner.
María Hinojosa, Woglinde. Maribel Ortega, Wellgunde. Mali Corbacho, Flosshilde. Joan Sebastià Colomer, Alberich. Ricardo Estrada, piano. Direcció escènica: Jordi Maddaleno. Presentació: Roger Alier.
Museu AGBAR de Cornellà de Llobregat, 14 de juny de 2006.

Deia Piaget que “la intel•ligència és la capacitat de l’individu per adaptar-se a la realitat”. I és precisament el que va demostrar el Jordi Maddaleno en la iniciativa del segon aniversari del Museu de les Aigües de Barcelona a Cornellà.

Una adaptació escènica sobre tema aquàtic –prioritats de la celebració- que, a partir de la traducció del llibret feta per Roger Alier de la primera escena de L’or del Rin, va aprofitar els recursos d’una escenografia quasi inexistent, amb quatre tarimes -tres d’elles, roques per a cada nimfa-. Un espai suggestivament obert on el pes narratiu van portar-lo els estètics jocs d’il•luminació plens de lògica creant un efecte peixera –gràcies també a la forma circular de la sala-, que posava l’èmfasi en la interacció del públic en la trama. Però aquest no va ser l’únic gest de teatralitat ressenyable: el vestuari i el moviment escènic incidiren igualment en la lectura amb molt sentit -l’entrada de les nimfes o la renúncia a l’amor d’Alberich, per exemple-.

Per la seva part, les tres sopranos, com si fossin tres gràcies àgils, van destacar per la solidesa vocal i la captació de l’idiomatisme, amb una sensualitat cap al nibelung que, encarnat amb la fusta teatral i considerables prestacions vocals de Joan Sebastià Colomer, va fer de moments com el descobriment i el robatori de l’or un dels més impactants. Tots amb l’acompanyament al piano de Ricardo Estrada eficaç com sempre.
L’acte, gratuït i amb presència d’autoritats municipals, també va comptar amb la loquacitat didàctica del mateix Roger Alier que va posar en antecedents del que s’oferiria. I és que d’aquesta manera també es van rememorar les vetllades de l’Associació Wagneriana i les traduccions de Joaquim Pena de fa un segle. El mateix lapsus temporal des de la darrera representació de L’or del Rin en català i amb acompanyament pianístic. Si s’arribarà a presentar-la sencera altra vegada, no se sap, però com a mínim aquesta escena primera es repetirà el dia 5 d’octubre a Salt.

ALBERT FERRER i FLAMARICH
Catclàssics