Cerca de crítiques

Enquesta

Ramon Coll amb la Filharmònica Janacek d'Ostrava

2/6/2006 |

 

Dvorak: Obertura Carnval opus 94.
Lalo: Simfonia espanyola per a violí i orquestra opus 21.
Chopin: Concert per a piano i orquestra en mi menor opus 11.
31 de maig de 2006
L’Auditori, de Barcelona. .
Roman Patocka, violí. Ramon Coll, piano. Orquestra Filharmònica Janacek d’Ostrava. Dir: Jabuk Hrusa.

Que la sociologia és una eina d’estudi recent que ajuda a fer polièdrica la realitat és quelcom evident. I, en ocasions, gràcies a ella s’expliquen fenòmens com els aplaudiments entre els moviments de la Simfonia Espanyola de Lalo. Per tant, es dedueix que en el cicle Concerts a Barcelona també es projecta l’arribada de nous públics que desconeixen els convencionalismes de ritual i rigor dels concerts. Quelcom que, a la vegada, justifica l’entusiasme i complaença mostrats amb escreix en algunes obres. Un concert que, com la resta dels de la referida temporadeta, comptava amb més atractius que altres competidores –de les que no juguen amb nòmines estratosfèriques-, i va vendre’s amb més sensacionalisme que praxis (Gran concert de cloenda!). Efecte de màrqueting amb Ramon Coll, inclòs.

El pianista mahonès va fer gala d’aquella loquacitat interpretativa que caracteritza alguns veterans com ell. Amb Coll va créixer l’Orquestra Filharmònica “Janacek” d’Ostrava -a la qual li va faltar un so cohesionat i un color més atractiu- culminant el segon moviment del primer concert pianístic de Chopin en un preciós clima d’humil poesia, plena de calidesa expressiva i sentimentalisme reflexiu. Atmosfera retrobada en els dos bisos que prevalgueren la seva capacitat de cura musical i una articulació fluidíssima i regular.

Però hi van haver dues figures més a destacar tant per la seva impertèrrita joventut com per les qualitats i conseqüent projecció. Per una banda el violinista Roman Patocka qui, tot i un so aspre, poc brillant i monòton del seu instrument va demostrar, tant en la mena suite concertant de Lalo com en el bis, que la tècnica li és una matèria primera productiva. Per l’altra, el director Jakub Hrusa de qui, si la conducció gestual era precisa i intel•ligible, la lectura resultant pecava de superficialitat i poca maduresa –el temps ho solucionarà-. Fet que va perjudicar la musicalitat de l’obertura Carnaval de Dvorak, viva, però menys esclatant; i de la referida pàgina de Lalo, menys contrastada en ambients i instrumentació.
Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics