Cerca de crítiques

Enquesta

Nabucco en versió concert al Liceu

Orgia babilònica

30/5/2006 |

 

Per algun designi de saviesa insondable per als mers mortals, el Liceu creu que hi ha òperes que no val la pena escenificar, encara que hagin superat totes les proves del cotó, com Nabucco. Com a compensació d'aquesta severa abstinència teatral, vam tenir una orgia musical en un concert coronat pel frenesí del públic. Primer artífex, Nello Santi, debutant amb 75 anys al teatre. Amb quantitats industrials d'experiència, el mestre italià coneix tots els racons de l'obra, domina amb autoritat impressionant les forces a les seves ordres i demostra que, si Verdi aquí encara no és un compositor refinat, això no vol dir que sigui vulgar. Poderoses descàrregues elèctriques es van alternar amb meandres poètics, com l'esperat Va, pensiero. Reforçat per la Polifònica de Puig-reig, el cor del Liceu va entrelligar una gran actuació. Tots els cantants van actuar com si els hi anés la vida, sobretot els dos protagonistes. Leo Nucci manté gairebé intacte l'impacte de la seva veu en un Nabucco que va passar de forma corprenedora de la petulància a la follia, una interpretació sobirana culminada per una veritable lliçó d'estil a Dio di Giuda. Soprano temperamental, amant dels riscos (surtin bé o no), Maria Guleghina va ser una Abigaille salvatge capaç de plegar amb delicadesa un instrument ressonant. Si el Zaccaria de Giacomo Prestia tenia més presència que espiritualitat, Aquiles Machado va ser un abrandat Ismaele. Més remarcable va ser el debut d'una de les millors mezzos del moment, Joyce DiDonato, en un rol episòdic com el de Fenena, on va deixar constància de la seva gran classe. Si, fins i tot, en el guarniment teníem productes de primera, s'entendrà que l'orgia fos apropiadament babilònica.
Xavier Cester
Avui