Cerca de crítiques

Enquesta

Alexander Moutouzkine a l'Auditori Nacional d'Andorra

Un tot terreny de la interpretació pianísti

28/5/2006 |

 

INTÈRPRET ALEXANDER MOUTOUZKINE, DARRER GUANYADOR DEL PREMI PRINCIPAT D'ANDORRA DE PIANO
OBRES DE JOHANN SEBASTIAN BACH, JOHANNES BRAHMS, ALEXANDER SCRIABIN, ISAAC ALBÉNIZ, FRÉDÉRIC CHOPIN I SERGEI PROKOFIEV
LLOC AUDITORI NACIONAL D'ANDORRA
DATA 25 DE MAIG

Dijous a la nit va presentar-se a la societat andorrana el darrer guanyador del premi Principat d'Andorra de Piano, el rus Alexander Moutouzkine, que va oferir un concert a l'Auditori Nacional. L'intèrpret, de 26 anys, ha estat distingit amb altres importants guardons pianístics, entre els quals hi ha el segon premi del Concurs Maria Canals de Barcelona. Així mateix, Moutouzkine ha ofert recitals en sales tan emblemàtiques com el Carnegie Hall de Nova York. Amb aquest important currículum, era d'esperar que l'actuació del jove pianista al Principat estigués marcada per la qualitat, tant del repertori triat com de la interpretació. I les previsions van complir-se amb escreix. Pel que fa al primer aspecte, Moutouzkine va seleccionar sis obres de diferents períodes, des del Barroc fins al segle XX, i totes de gran dificultat tècnica. Quant al segon, el bon nivell de les versions, malgrat aquestes disparitats d'estil, permet qualificar Moutouzkine d'autèntic tot terreny del piano.

En primer lloc, el públic va gaudir d'una excel.lent versió de la Fantasia cromàtica i fuga, de Bach, una obra que combina a parts iguals la precisió característica de les obres per a teclat del mestre de Leipzig i la desimboltura pròpia de la música del segle XVII. A continuació, el pianista va interpretar les complicades Variacions sobre un tema de Paganini, de Brahms, basades en un dels cèlebres Capricis per a violí sol del compositor italià. D'altra banda, un dels grans autors per a piano de les darreries del segle XIX i començament del XX, Alexander Scriabin, va ser-hi present a través de la breu però sensual Sonata núm. 4.

La segona part del recital va obrir-se amb música espanyola ja que Moutouzkine va oferir El polo, de la Suite Iberia, d'Albéniz. El pianista va reservar per al final, però, els dos plats forts de la vetllada. D'una banda, l'Estudi en sol bemoll major op. 10 núm. 5, de Chopin, en què queda més que palès l'estil virtuosístic del polonès; i la complexa Sonata núm. 7 de Prokofiev, una obra representativa de l'estil maquinista que durant un temps va caracteritzar la música soviètica. La intepretació de les dues obres va representar un veritable exhibició de proesa per al pianista, que va ser recompensat pel públic amb una gran ovació.

JORDI SALAZAR
El Periòdic d'Andorra