Cerca de crítiques

Enquesta

La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI

Documentació colonial

24/5/2006 |

 

Una de les convocatòries més esperades del Festival de Música Antiga era la del concert de la Capella Reial de Catalunya i el grup instrumental Hespèrion XXI. Sota la concertació de Jordi Savall, oferien obres dels segles XVI i XVII procedents de la península Ibèrica i de les colònies americanes. El nombrós públic va gaudir enormement i, ja al final de la primera part, ovacionava els intèrprets amb sonores mostres d'una complaença arrelada tant en la voluptat de les peces com en l'espavilament i el rigor d'una interpretació fruit de la filologia i la recerca etnomusicològica.

Sota el títol de Músiques de foc i aire es van escoltar jácaras i folias, tonos i improvisacions, xacones i tarantel·les, gallardes i romances en una successió de peces instrumentals, cantades o corals hàbilment bastida. L'oient salta de la simplicitat d'uns canarios o d'una corrente a la solemnitat ingènuament polifònica d'una cantata guatemalenca o d'un ritual processional en llengua quítxua. Impossible nomenar la vintena de solistes que concreto en les percussions de l'admirat Pedro Estevan, la guitarra de Díaz-Latorre i en la fantasia de la soprano Montserrat Figueras, ànima vocal de la Capella i autèntica referència internacional.

Contemplar l'Hespèrion XXI comporta una documentació sobre sonoritats antigues i cal dir que la transparència acústica de l'Auditori destria bé la sonoritat dels instruments. Amb un programa com aquest es bascula sense treva entre la música popular i la culta i entre l'espontaneïtat i la sensualitat directes i l'evocació dels temps de Cervantes i de Lope i d'unes cultures de llegenda anorreades per les armes i per una evangelització proporcionalment més agressiva com més organitzada era la religió autòctona.

Xavier Casanoves Danés
Avui