Cerca de crítiques

Enquesta

David Atherton dirigeix autors anglesos a l'Auditori

El vell i el nou

17/5/2006 |

 

Divendres se succeïen dos esdeveniments dels quals Foix hauria dit que l'exaltava el nou i l'enamorava el vell: l'excel·lència del jove baríton Carles Daza i la veterania del director David Atherton. El barceloní es presentava en un recital organitzat pels Amics de Mozart amb la soprano Anna Belén Gómez i l'amatent pianista Elena Kolesnikova, i l'anglès, dirigia l'OBC.

Atherton, gran preparador i amb un gest més portador d'idees que d'indicacions, va quallar uns formidables Interludis marins (de Peter Grimes) de Britten i les més fines de les Variacions Enigma d'Elgar, pàgines aprofundides que contrastaven amb l'estrèpit de les Danses escoceses de Malcolm Arnold i dos fragments de Hassan de Frederick Delius (on va brillar l'arpa de Magdalena Barrera en diàleg amb el malagradós violí d'Ángel Jesús García).

Ara, el nou. Els tam-tam ho anunciaven i calia confirmar que Carles Daza és més que una promesa. I així és. Disposa del metall, la manxa, l'homogeneïtat, la tensió, els recursos teatrals, la intel·ligència dosificadora i l'autoritat necessaris per arribar a ser un gran baríton verdià amb una realitat actual òptima per a Mozart, Rossini i els belcantistes. Em va convèncer absolutament en l'anàlisi etològica dels caràcters i la conseqüent adequació a les més petites inflexions de personatges tan diferents com Don Giovanni, Almaviva i Fígaro, que serveix amb una inventiva digna dels millors escenaris. Amb el temps se l'aclamarà en Macbeth, Luna o Germont. Al seu costat, la soprano Anna B. García va cantar amb plausible bon gust quan es decidia a arriscar.

Xavier Casanovas Danés
Avui