Cerca de crítiques

Enquesta

Ros-Marbà dirigeix Hilary Hahn a l''Auditori

Beethoven rescabalat

15/5/2006 |

 

Els darrers cops que el Concert per a violí de Beethoven ha estat interpretat a casa nostra per grans estrelles de l'arc, els resultats han estat poc lluïts, ja fos pel desaforat amanerament de Maxim Vengerov al Festival de Peralada o pel glacial distanciament de Gidon Kremer amb l'OBC. L'orquestra convidava ara una altra figura del violí, Hilary Hahn, i per sort el concert se'ns ha mostrat sota uns colors més agraïts. Casualitat benvinguda, la intèrpret nord-americana té la mateixa edat, 26 anys, que Franz Clement quan va estrenar el 1806 l'obra beethoveniana.

Hahn no estava per flors i violes, i, abans que per l'ensucrament que alguns confonen amb lirisme, va optar per una lectura directa, vibrant, rica en colors i alta en adrenalina, com es va comprovar en una electritzant cadència, si no anem errats, la de Kreisler -per què els programes mai informen d'aquest important element d'una obra?-, la qual cosa no vol dir exempta de delicadesa. L'únic retret que podríem posar a Hahn és el no haver arribat a un acord (pocs assajos?) amb Antoni Ros Marbà sobre els temps, fraccionalment més lents els de la batuta.

El talent orquestrador del director català va tenir una nova confirmació pública en Compostel·la, encisador arranjament de la Suite compostel·lana de Mompou. El perfum francès d'algunes de les seves parts lligava a la perfecció amb La mer que tancava el programa. Les aigües de Debussy van sonar en mans de Ros Marbà i l'OBC inusualment clares, amb una adequada diferenciació de timbres i plans sonors, acompanyada d'una notable motricitat, per exemple en uns Jeux de vagues convertits en un vertiginós scherzo. Una vetllada rodona.
Xavier Cester
Avui