Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Filharmónica Arturo Toscanini amb Maazel

Urpades

1/5/2006 |

 

Lorin Maazel ha dirigit tretze vegades per a Ibercàmera, quatre d'elles amb la parmesana Filharmónica Arturo Toscanini, vells coneguts d'un públic que els ovacionava als poemes simfònics de la Xahrazad de Rimski-Kórsakov i amb justícia l'alta exigència aplicada a l'Heroica de Beethoven.

Maazel sorprèn amb detalls com unes sincopacions inèdites o una treballada ordenació de plans a la suite i, a la simfonia que va capgirar el gènere, la desimboltura en la propulsió i l'idealisme de Marcia funebre tractada com una obertura per a Fidelio i un homenatge a la ciència de la lògica de Hegel, pura dialèctica entre realitat i absolut que Maazel destria millor que ningú. Recordem que Beethoven i Hegel naixien l'any 1770. Intel·lectual o no, és evident que, per inspeccionar les frondositats de l'humanisme beethovenià, Maazel prefereix les prestacions d'un Rolls que l'autenticitat dels carruatges. En conseqüència, Beethoven tocat amb la mateixa ultracentúria adient a Rimski...

Una estrepitosa Xahrazad feia pensar en les urpes de la femme fatale més que en la sensualitat d'unes fantasies explicades com a tàctica dilatòria per no morir. A mans de Maazel la sultana intentaria matar el marit per la via de l'infart ... Tècnicament l'orquestra hi mostrava unes sonoritats crues, poc diàleg entre faristols i un violí solista, el de la jove Lorenza Borrani, convincent en la línia però procliu a tocar un punt alt.

En l'esgarrapada de Beethoven al classicisme la impressió va ser una altra: seguretat i perfilament en l'articulació al servei d'un concepte rector que enllaçava directament la complicació del darrer Haydn amb la potència oceànica de Brahms.
Xavier Casanoves Danés
Avui