Cerca de crítiques

Enquesta

El Primer Concert per a piano de Brahms a l'Auditori

Foto cremada

25/4/2006 |

 

Decepció a la primera part i satisfacció a la segona. Desencís en assistir a un Concert per a piano núm. 1 de Brahms despatxat per un solista de prestigi, Rudolf Buchbinder, que aplicava a la majestat de l'obra subterfugis propis de principiants amb ganes d'impressionar i amb una batuta intentant jugar les mateixes cartes sense que es notés gaire la manca de sintonia. Complaença, després, en comprovar que Ernest Martínez Izquierdo retrobava la seguretat d'un idioma assimilat i que l'Orquestra escometia amb convenciment la Segona simfonia de Sibelius.

En la peça de Brahms, la impressió era talment la de contemplar una fotografia cremada per sobreexposició. Buchbinder, de grat record en un Mozart amb l'OBC l'any 2001, hi efectuava una fugida cap endavant. Preponderància de la mà dreta per damunt d'unes octaves baixes poc intencionades, arpegis endurits, exhibicionisme. Romania inèdit el Brahms que obre perspectives, el que possibilita els clarobscurs fins i tot en els compassos més afirmatius. Tímid fins a la vergonya aliena el passatge del fugat orquestral i un resultat global unidireccional per mor d'un pianista poc dialogant que apropava l'obra més a Rakhmàninov que a Beethoven. Quan la màgia de Brahms s'instaura en la suavitat del clarinet o en la viola vol dir que la versió pot ser espectacular, però en cap cas aprofundidora.

Superiors exigències a la gran panòplia nacionalista que és la Segona de Sibelius que Izquierdo comprèn. El seu gest i expressió eren altres i el rendiment va millorar en l'establiment de plans i en la plausible acumulació i descàrrega de tensions.
Xavier Casanoves Danés
Avui