Cerca de crítiques

Enquesta

"Die tote stadt" de Korngold al Liceu

Deixeu descansar els morts

18/4/2006 |

 

Aescena només resta el somriure, serè i enigmàtic, del retrat d'una noia mentre Paul tanca la porta del santuari dels seus records, de la seva obsessió pel passat, i torna a la vida. Pocs cops el final d'una representació deixa tal sensació de plenitud, de comunió ideal entre l'obra i la seva realització musical i escènica. Els que ja havien vist el muntatge de Willy Decker de Die tote Stadt, l'òpera més famosa d'aquell Wunderkind anomenat Erich Wolfgang Korngold, en la seva estrena a Salzburg el 2004, sabien que la proposta del director alemany era molt més atractiva que l'Otello programat aquest curs al Liceu. Mantenint certes constants del seu imaginari dramàtic -crucifixos com a Otello, multiplicació de retrats, com a Boris Godunov, aquí la fascinant Miss Elsie Palmer de Singer Decker té la immensa virtut de clarificar la convulsa història, mostrant amb nitidesa la col·lisió entre realitat i fantasia a través del desdoblament d'espais i personatges i el desequilibri del decorat de Wolfgang Gussmann. La crucifixió de la criada Brigitta, la decadent troupe de Marietta o la irònica processó amb els cabells de Marie com a relíquia són algunes de les impactants imatges convocades abans que Paul mati -per descomptat, amb els cabells de la difunta- una Marietta calba.

L'orquestra del Liceu no és la Filharmònica de Viena ni la del Concertgebouw d'Amsterdam, anteriors intèrprets del muntatge, i no se li pot demanar el so en technicolor que Korngold, ja abans de triomfar a Hollywood, demanava. Tot i així, la seva prestació va ser meritòria sota la batuta d'un Sebastian Weigle que va saber negociar amb el cap clar la frondositat de la partitura, curós sempre de l'equilibri amb les veus. Torsten Kerl i Bo Skovhus van reeditar l'èxit assolit al festival austríac. El Paul del primer és un paradigma de resistència en un rol extenuant, però a més Kerl canta amb un bon sentit del legato, traduint amb encert el vessant més elegíac del personatge, mentre que Skovhus va ser un emfàtic Frank desdoblat en un no del tot mel·liflu Fritz.

Evocar el record de la Marietta/Marie de Salzburg, Angela Denoke, seria caure en la mateixa obcecació pel passat de Paul.

Tot i això, la voluntariosa Susan Anthony no va ser una alternativa convincent: al cèlebre Glück, ist mir verblieb li va mancar dolçor, i la tibant tessitura del tercer acte la va posar en problemes. Una Julia Juon amb agut percutent com a Brigitta i un discret seguici de Marietta van ser altres dels elements en joc en aquesta esperada estrena a l'Estat. Donat que aquesta és una coproducció en què ha participat el Liceu, la conclusió és clara: que reposin Die tote Stadt aviat.
Xavier Cester
Avui