Cerca de crítiques

Enquesta

Rèquiem de Mozart per la Orquestra Música Bohemica de Praga

Enèsim Réquiem de Mozart

15/4/2006 |

 

Mozart: Missa de la Coronació K.317; Requiem K. 626
L’Auditori de Barcelona, 13 d’abril de 2006.
A. Hlavenkova, soprano; E. Adlerova, mezzosoprano; R. Samek, tenor; I. Hrachovec, baix. Cor de Cambra Praga. Orquestra Música Bohemica de Praga. Dir: Jaroslav Krcek.

Que la sociologia és una eina d’estudi recent que ajuda a fer polièdrica la realitat és quelcom evident. I en ocasions gràcies a ella s’expliquen fenòmens com l’èxit d’aquest concert. Si bé és just reconèixer que les propostes del cicle Concerts a Barcelona parteixen d’un nivell major que altres cicles musicals amb orquestres estrangeres i d’altres programacions paral•leles als eixos centrals dels panorama, només l’arribada de nous públics i la mediatització de Mozart en aquest any de centenari poden justificar un entusiasme i complaença mostrats amb uns exagerats aplaudiments i bravos que al final propiciaren un bis.
Com era previsible per a les dates, el Réquiem va sonar. Ho va fer però, precedit de la bella Missa de la Coronació K.317 de la qual les traces en la interpretació foren semblants: tècnicament van pecar d’alguna nota calada o rascada, alguna entrada a destemps i passatges mancats de cohesió, i de traces gruixudes, però amb el revestiment d’un entusiasme, vitalitat i expressivitat sorprenents, que van fer del “Dies Irae” i el “Lacrimosa” el moments més acabats emfasitzant-ne alguns dels efectes. Particularment, el cor de cambra va demostrar potència i l’orquestra va resultar prou eficient tot i debilitats en els violins i sonoritats estentòries dels clarinets. Entre els solistes, la major discreció: soprano de mitjans molt justos que no angelicaren la seva part de l’Agnus Dei; mezzosoprano i baix sense cap apunt, i tenor de color i cos vocal més bonic i ample que la majoria de veu “per a oratori” de la seva tessitura.

ALBERT FERRER i FLAMARICH
Catclàssics