Cerca de crítiques

Enquesta

Quartet Mosaïques

Quartet Mosaïques, un so personal

5/5/2003 |

 

El Quartet Mosaïques és una de les formacions més cèlebres i personals del limitat camp de la música de cambra, integrat per tres austríacs i un francès, el violoncel.lista Christiphe Coïn, l'estrella del grup.
A la primera part van tocar el Quartet op. 64, núm. 3, de Haydn, que data del 1790, i a continuació el Quartet núm. 20, Hoffmeister, K499, de Mozart, de quatre anys abans. El so va ser cristal.lí, segur, dolç i convincent.
Van atacar les dues obres amb tarannà clàssic. Cada cosa era al seu lloc. Però en aquestes composicions, que no figuren entre les més conegudes dels dos autors, van oferir una demostració d'equilibri i bon gust. Sobretot en la peça de Mozart, magnífica de construcció, escrita a continuació de l'òpera Les bodes de Fígaro, perquè avança el tercer moviment, ràpid, per enganxar l'espectador al segon, allegro, amb alguna sorpresa.
A la segona part van interpretar el Quartet núm. 16, op. 135, de Beethoven, l'últim que va escriure, de la segona meitat del 1826, carregat d'una amargura i un individualisme aliens a la tradició classicista.
I van tornar a oferir el seu so rodó i refinat. És una opció estètica plausible. Però la distància en el temps, en les mentalitats i en l'estètica musical entre Haydn i Mozart i aquest Beethoven és enorme. Ells el van tocar com si es tractés d'una possible última obra de Mozart i no com un anunci de l'individualisme que s'estava imposant al voltant del moviment romàntic.

Luis Polanco
El Periódico